Resultats de la cerca

Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i…

El concepte deu el seu nom al tractat del mateix nom de Philippe de Vitry, que, pels seus avenços en la tècnica de la notació musical, suposà un revulsiu per a la concepció musical del començament del segle XIV En general es qualifica amb aquesta denominació totes les novetats musicals que es produïren, especialment a França, durant el segle XIV A més d’un evident progrés en l’art de la notació, l' ars nova comportà un salt endavant en la tècnica de composició del motet que permeté, per primer cop i gràcies a la tècnica d’unificació de la isorítmia, planificar i edificar grans…

Provinent d’una família de músics, després dels primers estudis a la seva ciutat natal se n’anà amb el seu germà Jaroslav a Praga, on rebé classes particulars de violoncel de J Burian També privadament estudià composició amb V Novák El 1911 entrà a la Filharmònica Txeca com a violoncellista, i al cap de dos anys es traslladà a Ceské Budejovice, on impartí classes a l’Escola de Música del seu pare i dirigí l’Òpera de la localitat Acompanyà més tard el seu germà, pianista, en els concerts que oferí a Itàlia i Suïssa, i tot seguit, a la mort del pare, es feu càrrec de l’Escola El 1929 fou…

Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’…

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…

Vida Després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat de capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Martini fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17 000 volums La seva Storia della Musica , que…

És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el desvetllament de la…

Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà fins la seva…

Vida La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu…

Aplicada al món musical, la historiografia estudia la història de la música i els resultats de la recerca historicomusicològica Queda al marge el problema de fins a quin punt poden ser considerades formes prèvies de la historiografia els antics debats sobre música, és a dir, les reflexions cosmològiques, matemàtiques o teològiques, així com altres relats sobre música o músics que apareixen en escrits teòrics o purament literaris de la cultura europea Alguns escriptors medievals, basant-se en autoritats com Boeci o Isidor de Sevilla, s’encarregaren de recordar determinats moments de la música…