Resultats de la cerca

El concepte es refereix principalment a la música instrumental, encara que no és estrany parlar de trets programàtics en la música vocal o, si més no, en el seu acompanyament El terme ’programa’ fou utilitzat per primera vegada per F Liszt per a definir els textos que es trobaven en les partitures o que es lliuraven al públic dels concerts "per protegir l’oient d’una interpretació poètica errònia i dirigir la seva atenció cap a la idea poètica de la totalitat de l’obra o d’una part d’aquesta" Un exemple clar de programa en aquest sentit el donen els títols dels moviments de la Simfonia…

L’ús del terme és freqüent des del principi del segle XIX, tot i que també ha estat aplicat a algunes obres per a teclat amb títols descriptius del final del segle XVIII o anteriors F Couperin, CPE Bach, JPh Rameau, etc La seva imprecisa utilització pràcticament no distingia entre peça de caràcter i música programàtica , i s’aplicava a simfonies de batalla, obertures de caça i qualsevol altre exemple de pintura sonora petites peces instrumentals amb títols descriptius La majoria de les peces de caràcter romàntiques apareixien en colleccions anomenades Handstücke 'Peces de mà',…

Quant a imitació directa, el fet d’emprar elements descriptius en aquest tipus de música és similar a l’ús de les onomatopeies en el llenguatge, però la música descriptiva també es basa en recursos associatius, com ara quan es fa servir l’oboè per a representar escenes rurals Els elements descriptius es troben especialment en la música programàtica de l’art musical occidental del segle XIX, tot i que no s’ha de confondre aquesta darrera idea amb la de música descriptiva, ja que no tota música descriptiva està subjecta a un programa, ni tota música programàtica ha de…

Fou alumne del seu germà Pavel i, després, dels amics d’aquest, WA Mozart i FJ Haydn El 1790, per la seva fama com a virtuós del violí i mestre de música, entrà al servei del príncep Lobkowitz a Viena i les altres residències seves Exercí les funcions de konzertmeister i de compositor de cort A partir del 1814, dirigí el Theater an der Wien Sense ser tan agosarat com el seu germà en l’evolució del llenguatge musical, també contribuí a l’afermament del gust romàntic i del concepte de música programàtica, com en el cas de la simfonia Afrodita De la seva producció destaquen, al…

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…

D’origen alemany absolute musik , el terme sorgí de les controvèrsies que durant el segle XIX enfrontaren compositors, crítics i filòsofs Wagner l’utilitzà per a condemnar la música mancada -segons ell- d’una sòlida base poètica o dramàtica, Eduard Hanslick, contràriament, l’emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text cançó, si el text és explícit poema simfònic, si és implícit, a manera de programa, al drama òpera o fins i tot als requeriments de l’expressió emocional Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en termes…

El primer autor que utilitzà el terme com a nom per a una composició fou F Liszt, l’any 1854 Symphonische Dichtung , per a referir-se a Tasso obra composta cinc anys abans Posteriorment, ell mateix generalitzà el nom per a dotze de les seves obres orquestrals, totes elles amb un títol derivat de la literatura El poema simfònic representa una de les manifestacions més importants de la música programàtica , i durant la segona meitat del segle XIX molts compositors escriviren obres del gènere, encara que de vegades amb altres denominacions R Strauss, un dels més importants creadors…

La capital és Bishkek A partir del segle X el territori fou ocupat, successivament, pels kirguisos, els mongols i els uzbeks i, finalment, caigué sota el poder dels tsars de Rússia al segle XIX Poble ramader nòmada, l’adveniment del règim soviètic suposà un canvi radical en els costums i en l’estructura econòmica de la societat S’introduïren nous conreus -cotó, tabac-, la indústria i la mineria La població és formada bàsicament per kirguisos, i també hi ha uzbeks, ucraïnesos, russos, alemanys i tàtars La religió més estesa és la musulmana sunnita La República del Kirguizistan es declarà…

Vida Aprengué les primeres nocions de música del seu pare Més endavant ingressà al Conservatori de Praga, on estudià violí amb A Bennewitz i composició amb A Dvorák i K Stecker Notable violinista, el 1892 fundà el Quartet Bohemi amb K Hoffmann, O Nedbal i O Berger, i durant molts anys, després del seu debut a Viena, dugué vida de concertista per tot Europa El 1898 es casà amb la filla de Dvorák, Otylka, que morí al cap de set anys de matrimoni El 1922 accedí a la càtedra de composició del Conservatori de Praga, del qual fou rector fins a la seva mort Obtingué el doctorat honoris causa per la…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…