Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Pau Ricomà i Tutusaus
Música
Pianista català.
Fou un gran dinamitzador de la vida musical de Tarragona durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola Començà a estudiar a la seva ciutat natal amb J Ayné, que al mateix temps era propietari d’una botiga d’instruments musicals i partitures Alguns anys més tard Ricomà acabà essent propietari de l’empresa, que prosperà i tingué representació també a Barcelona, on es convertí en una de les cases més importants del ram Des del seu negoci, visqué molt de prop l’ambient musical del moment i entrà en contacte amb músics com J Gols, R Bonet, Echegoyen, Josep Català,…
Peters
Música
Societat editora alemanya de música.
Té l’origen en el Bureau de Musique fundat el 1800 a Leipzig per Franz Anton Hoffmeister i Ambrosius Kühnel L’empresa, però, nasqué pròpiament el 1814, any en què fou adquirida per Carl Friedrich Peters, el qual li donà el nom El 1854 passà a mans de Carl Gotthelf Böhme, i tingué un paper crucial en el redescobriment i la difusió de l’obra de JS Bach Mort Böhme, el nou propietari 1860, Julius Friedländer, introduí millores tècniques en el procés d’impressió El seu soci Max Abraham -des del 1880 propietari únic- li donà una projecció internacional Abraham aconseguí l’…
John Rastell
Música
Dramaturg i impressor anglès.
Home d’interessos variats era també jurista i cronista, el seu taller fou el primer a imprimir música a Anglaterra emprant la tècnica de caràcters mòbils Els fragments més antics conservats de les obres que publicà són del 1523, i se suposa que edità una gran quantitat de cançoners per al mercat local Convertit al protestantisme, publicà també himnaris luterans Goostly Psalmes and Spirituall Songes Propietari d’un teatre als afores de Londres, escriví algunes comèdies que incloïen cançons A New Interlude
Johannes Ruckers
Música
Constructor de clavicèmbals, pertanyent a la nissaga més important de l’escola flamenca, fill de Hans i germà d’Andreas Ruckers.
Començà treballant en la restauració d’orgues i en la construcció de clavicèmbals i virginals al taller familiar Els seus primers instruments s’identificaven amb les inicials HR a la roseta decorativa, les mateixes amb què el seu pare signava els seus -conservats en nombre molt més escàs- Un cop independitzat, ja únic propietari del taller i membre del prestigiós gremi de constructors d’Anvers -cap al 1610-, començà a firmar amb la forma llatinitzada del nom de pila Des del 1614 fins a la seva mort fou constructor de la cort arxiducal de Brusselles i gaudí d’una posició…
Lope Alberdi Recalde
Música
Orguener basc.
Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també…
,
Tomàs Sobrequés i Masbernat
Música
Violoncel·lista.
Fou deixeble de B Dini i E Morera a Barcelona El 1915 guanyà la càtedra de música de l’Escola Normal de Magisteri de Girona Fundà el Quintet Empòrium, l’Associació de Música de Girona i la revista "Scherzando" Fou una de les personalitats dinamitzadores de la vida musical gironina de la primera meitat del segle XX, i participà en moltes activitats i molts concerts Propietari d’un establiment de música a Girona, també organitzà, amb l’entitat Sobrequés i Reig, cicles de concerts que foren inaugurats per Enric Granados l’any 1905 i en els quals participaren Miquel Llobet, Emili Pujol, Andrés…
Maurice Kufferath
Música
Musicògraf, violoncel·lista i director belga.
Descendent d’una família de músics, inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb AF Servais i FM Servais Més tard cursà les carreres de dret i història a Brusselles i Leipzig Començà la seva trajectòria com a musicògraf el 1875 en la revista "Le guide musical" Posteriorment 1890, esdevingué director i propietari d’aquesta publicació, que contribuí decisivament a la difusió dels ideals wagnerians, dels quals Kufferath fou un ferm defensor Entre els anys 1900 i 1914 dirigí el Théâtre Royal de la Monnaie a Brusselles, fet que li permeté dur a terme una política…
Aaron Rosand
Música
Violinista nord-americà de pare polonès i mare russa.
Fou deixeble de Marinus Paulsen i Leon Sametini, i quan només tenia deu anys debutà com a solista interpretant el Concert per a violí de F Mendelssohn en la Chicago Symphony Orchestra Es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Efrem Zimbalist A Nova York debutà el 1948, i feu la primera gira per Europa el 1955 Fou un reconegut intèrpret del gran repertori del segle XIX, particularment de L van Beethoven, de qui enregistrà el Concert per a violí i les deu sonates per a violí i piano També interpretà obres menys freqüents de compositors com H Wieniawski, F Ries, J Joachim o B Godard,…
Schirmer
Música
Família d’editors nord-americans d’origen alemany.
El fundador de l’empresa fou Gustav 1829-1893 De petit emigrà des de la seva Turíngia natal amb la seva família, que s’establí a Nova York Allà Gustav treballà en diverses editorials musicals fins que el 1866 esdevingué únic propietari de l’editorial Kerksieg & Bruesing, a la qual donà el seu nom El seu fill, Rudolph Edward 1859-1919, abans d’entrar a treballar en el negoci patern estudià música a Weimar i dret a Nova York Un cop mort el seu pare, transformà l’empresa en una societat per accions anomenada G Schirmer Inc El 1892 començà a publicar les colleccions "Library of…
music-hall
Música
Nom que rebien alguns centres de diversió a la Gran Bretanya del final del segle XIX i principi del segle XX, on la beguda i el menjar s’acompanyaven d’una gran varietat d’espectacles populars, la majoria de tipus musical.
Per extensió també s’aplica als tipus d’actuacions que allí es representaven Pels volts de l’any 1830 anà arrelant entre les classes populars de la ciutat de Londres el costum de trobar-se a les tavernes, on es divertien escoltant i cantant cançons populars, sovint d’un to groller i plenes de dobles sentits El propietari del local era el principal encarregat d’engrescar la clientela Aquest costum s’anà estenent per tota la Gran Bretanya i també sintonitzà amb fenòmens similars que es produïen en altres països a l’Amèrica del Nord, el vodevil i a França, el cabaret A la difusió de l’…