Resultats de la cerca

Actualment conflueixen dues grans línies d’estudi d’una banda, la psicologia de la música, que s’inicià com a disciplina al principi del segle XX, però que no es va desenvolupar fins als anys seixanta, i de l’altra, la musicoteràpia , que s’instaurà com a ciència mèdica a partir de la Segona Guerra Mundial La psicologia de la música s’ocupa, sobretot, d’observar i mesurar les aptituds musicals a partir de tests psicomètrics amb els quals es determina la capacitat de l’individu per a discriminar, recordar i memoritzar diferents paràmetres musicals com l’acuïtat, la…

Estudià dret i posteriorment psicologia a Göttingen 1901-05 i fou professor d’aquesta disciplina a la Universitat de Budapest fins el 1921, que emigrà a Amsterdam, on dirigí un laboratori de psicologia experimental L’estudi de pertorbacions en la percepció i emissió de sons el portà a interessar-se per la psicologia de la música i l’aptitud musical Elaborà una teoria sobre la percepció del to, basada simultàniament en el reconeixement de la freqüència i en la similitud de l’octava Publicà nombrosos articles, com ara Erwin Nyiregyházy Psychologische…

Estudià psicologia a la Universitat de Cornell, on es doctorà el 1933 Otto Kinkeldey, docent d’aquesta institució, fou qui desvetllà el seu interès per la musicologia Fou professor auxiliar de psicologia a la Universitat d’Illinois 1926-29, professor de musicologia a les universitats de Heidelberg 1928 i Munic 1929 i a l’Eastman School of Music de Rochester 1932 El seu treball s’orientà cap al terreny de la psicologia de la música i la musicologia, i s’especialitzà en la música del Renaixement També fou membre fundador de l’American Musicological Society…

Estudià composició i direcció al Conservatori de Praga i més tard feu història de la música, literatura i filosofia a Praga mateix i a Viena, ciutat aquesta darrera on fou alumne de G Adler, R Lach i E Wellesz El 1929 conegué l’eminent psicòleg Karl Bühler i llavors decidí iniciar els estudis de psicologia, disciplina que cursà a la universitat de la capital austríaca Del 1946 al 1972 dirigí l’Institut de Psicologia a la Universitat de Magúncia Wellek rebé una gran influència de Fèlix Krueger, representant destacat a Leipzig del corrent ganzheit und gestalt la…

La casa dels seus pares era un centre important de la vida musical vienesa Fill de la cantant Helene Magnus, des de ben petit rebé una excellent formació musical Abans de tenir vint anys ja destacava com a pianista i com a compositor Estudià ciències naturals i filosofia a les universitats de Heidelberg i Viena, i en aquesta darrera es doctorà en química el 1900 Posteriorment assistí a la Universitat de Berlín per estudiar psicologia experimental i musicologia, i s’interessà especialment per la psicologia del so Assistent de C Stumpf a l’Institut Psicològic des del…

Quan tenia quatre anys es traslladà amb la seva família a Stuttgart i el 1903 ingressà a l’Eberhard-Ludwig-Gymnasium Després de la mort del seu pare, ell i la seva mare s’installaren a Munic Allí estudià filosofia, psicologia i musicologia a la universitat i es doctorà en aquestes disciplines el 1917 A partir del 1920 fou professor de psicologia a la Universitat de Munic i el 1925 començà a colleccionar i enregistrar antigues cançons populars bavareses per encàrrec de l’Acadèmia Alemanya Posteriorment esdevingué director del departament de música folklòrica de l’…

A més de música, estudià filosofia, teologia i ciències naturals Es doctorà en filosofia a la Universitat de Göttingen l’any 1870, i fou professor a les universitats de Würzburg 1873, Praga 1879, Halle 1884, Munic 1889 i Berlín 1893-1928 En aquest darrer centre creà, l’any 1893, l’Institut de Psicologia, que dirigí fins el 1928 Conjuntament amb els seus deixebles E von Hornbostel i O Abraham, fundà a Berlín l’Arxiu Fonogràfic 1900, institució que tingué una gran importància per al desenvolupament de la musicologia comparada Dins les perspectives de la musicologia sistemàtica s’…

Estudià musicologia amb R Lach, G Adler i E Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R Lach Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic,…

Estudià teoria, composició, direcció d’orquestra i psicologia a Varsòvia El 1975 debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat, i un any més tard ho feu a la de Düsseldorf Nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa el 1977, n’ocupà la titularitat a partir del 1980 El 1978 guanyà a Berlín el prestigiós Concurs Karajan, que li permeté dirigir importants orquestres europees El 1982 es traslladà a Londres, on assumí la direcció de la Wrem Orchestra Des d’aleshores ha dirigit gairebé totes les orquestres britàniques més importants, a més de teatres d’òpera, com l’…

Estudià composició a Budapest 1907-10 i aplegà música popular tot viatjant per Transsilvània i el nord d’Hongria 1910-12 Entre el 1910 i el 1917 tocà la viola en diverses formacions orquestrals i el 1919 fou nomenat professor a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on treballà fins que es retirà el 1959 També es dedicà a la composició i a la recerca en el camp de la història de la música, especialment la del seu país És un dels fundadors de la musicologia hongaresa moderna El seu treball mostra una àmplia varietat de coneixements, des de la història de tots els períodes de la música…