Resultats de la cerca

En posà les bases i la consolidà industrialment Emil Berliner Alguns anys després que Th Edison inventés el fonògraf, Berliner patentà el disc 1887 i el 1893 creà als Estats Units la United States Gramophone Co i s’associà amb Fred Gaisberg, un dels personatges més importants de la història del gramòfon i dels enregistraments comercials El 1897 Berliner fundà The Gramophone Company a Londres amb els socis William Barry Owen i Trevor Lloyd Williams Aquesta discogràfica comercialitzà el cèlebre segell His Master’s Voice El 1898 Berliner creà, amb el seu germà Joseph, la Deutsche Grammophon…

En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona part de la…

El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses diverses, biografies de…

La tècnica en l’edició musical La invenció de la impremta fou cabdal per a la reproducció de música sobre paper Les primeres notícies que es tenen de música impresa són el Collectorium super Magnificat , de Jean Charlier Gerson, imprès per Conrad Fyner Esslingen am Neckar, Baden-Württemberg 1473, i el Missale Romanum Roma, 1476, d’Ulrich Hahn En el primer les notes apareixen representades per cinc requadres negres idèntics, mentre que en el segon les notes, de color negre, són impreses sobre un pautat de ratlles vermelles En les impressions primitives, totes de cant pla i en llibres litúrgics…

Estudià filologia clàssica i musicologia a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de JAPh Spitta i es doctorà el 1891 Fou secretari permanent de la comissió prussiana per a la publicació de Denkmäler deutscher Tonkunst 'Monuments de la música alemanya' Publicà nombrosos assaigs en diverses revistes, així com per a Allgemeine deutsche Biographie 'Biografies alemanyes' El 1917 fundà l’Institut de Recerca Musicològica, que posteriorment esdevingué l’Institut Nacional de Musicologia Alemanya, i edità la seva publicació "Arxiu de musicologia" Fou professor a la…

Granjon ha passat a la història de la música sobretot pels seus dissenys en tipografia La seva primera publicació fou una edició en llatí i grec del Nou Testament, apareguda a París el 1549 El 1550 rebé un privilegi reial que li permeté editar música Treballà sol i també associat amb altres editors i combinà la tasca de publicació amb la de tipògraf Entre els llibres de música que edità hi ha, per exemple, dos volums de peces per a guitarra Le premier livre de chansons París, 1552 i Le troysieme livre París, 1551, de diversos autors També fou actiu a Lió, on el 1559…

Té com a objectiu principal l’estudi i l’ensenyament de la musicologia i de la música en tots els seus àmbits, atorgant especial importància a la investigació, recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic, atenent als seus valors artístics, històrics i antropològics Promou totes aquelles iniciatives i activitats musicològiques relacionades amb els seus objectius institucionals, com la recerca musicològica, la publicació i difusió de treballs científics i l’organització de simposis, conferències, activitats pedagògiques i concerts Fins a la data, ha organitzat cinc grans…

Fundada per Roger Alier, Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière, participà en algunes edicions del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, amb un premi en forma d’ajut a joves cantants El 1996 celebrà el cinquè aniversari amb un recital a L’Illa Diagonal amb Stefano Palatchi i Ana María Sánchez A partir del 1999 passà a ser exclusivament escrita en castellà i de caràcter bimestral Acualment té diverses corresponsalies arreu de l’Estat espanyol, Europa i Amèrica els Estats Units i l’Amèrica del Sud El 1998 participà en l’organització de les temporades d’òpera al Teatre Principal Amb motiu…

Recuperà les obres de Palestrina i R de Lassus, i feu passos en favor de la reforma de la música religiosa S’educà a Passau, on, a vint-i-dos anys, fou mestre de capella de la catedral i director musical del seminari El mateix any 1862 inicià la publicació de les obres de Palestrina, una immensa tasca que no es clogué fins el 1894 El 1867 es traslladà a Roma per a estudiar les colleccions de música, i durant el temps que hi romangué fou organista a Santa Maria dell’Anima De retorn a Alemanya el 1871, rebé encàrrecs de vàlua i creà la Societat Palestrina 1879 i també una escola de…

Fill d’Adolph Martin Schlesinger, editor berlinès, serví a l’exèrcit prussià 1814-15 i després ingressà a l’empresa paterna Pels volts del 1819 arribà a París i el 1821 inicià el seu propi negoci Entre les seves publicacions més notables hi ha nombroses adaptacions per a veu i piano d’òperes de diversos autors, com WA Mozart, G Meyerbeer, F Halévy, A Adam o G Donizetti També edità una gran quantitat de música instrumental, com ara obres per a piano de CM von Weber, JN Hummel i I Mos cheles, a més de composicions de cambra i per a piano de L van Beethoven Cap al final dels anys vint i el…