Resultats de la cerca

El resultat és semblant a un trèmolo o a un vibrato extremat, cobrint un interval sovint de fins a una 5a, i fins i tot una 8a La notació emprada per a indicar-lo és el símbol de trèmolo acompanyat de la paraula shake És un recurs emprat puntualment i que es desenvolupà amb el jazz

Els seus membres Lluís Casso, Mireia Hernàndez, Jordi Argelaga i Clara Hernàndez han dedicat la seva tasca a la difusió i l’estudi de la música dels segles XVII i XVIII, i puntualment han centrat l’activitat a l’entorn d’autors catalans Han treballat especialment l’art de la improvisació i l’ornamentació, amb instruments originals, i sovint hi han incorporat especialistes convidats Han realitzat diversos enregistraments i actuat als principals festivals de música, tant nacionals com de l’estranger, on han obtingut el reconeixement del públic i la crítica

Entre els seus components han figurat nombrosos virtuosos, com els tenoristes J Coll, Ll Cotxo i J Colomer, el fiscorn J Puig "Moreno" i el contrabaixista D Sunyer Quant als compositors, cal destacar R Serrat, P Mercader, J Gravalosa i P Fontàs, que fou el darrer a dirigir la formació Ha enregistrat un total de trenta-un discos de sardanes i ha actuat en importants esdeveniments sardanístics arreu de Catalunya, Andorra i el Rosselló, i puntualment en diversos punts de la resta de l’Estat espanyol i a les Illes Balears, a més d’haver participat diverses vegades en programes de…

Es formà musicalment al Conservatori de Nàpols, amb C De Nardis i A Longo, i posteriorment perfeccionà el piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1919 debutà com a pianista a Trieste i començà una brillant carrera com a intèrpret solista, que compaginà amb l’ensenyament del piano en aquella ciutat 1919-21 Del 1921 al 1923 fou director assistent d’Héctor Panizza al Teatro Colón de Buenos Aires i d’Arturo Toscanini a la Scala de Milà, teatre on es presentà com a director el 1923 En 1941-67 fou catedràtic de direcció d’orquestra al Conservatori de Milà A partir del 1948 dirigí sobretot a…

Estudià a Munic, on fou deixeble, entre d’altres, de F Mottl i M Reger Entre el 1907 i el 1911 fou director a les òperes de Danzig i Saint-Gall i després dirigí concerts simfònics a Riga 1912-14 i Lübeck El 1920 tornà camp operístic i treballà a l’Òpera de Mannheim 1920-22 i a la Volksoper de Berlín, i com a director musical de Dessau 1923-26, de Barmen-Elberfeld 1926-32 i també de Breslau 1932-36 Especialitzat en R Wagner, estrenà a París la tetralogia L’anell del Nibelung d’aquest compositor i aparegué regularment al Teatre dels Festivals de Bayreuth entre el 1927 i el 1940 El 1936 abandonà…

Rebé les primeres classes de música del seu pare En 1685-86 estudià composició i contrapunt amb GC Wecker a Nuremberg El 1686 fou nomenat organista de cambra a la cort de Gotha i el 1694 succeí al mestre de capella WM Mylius Aconseguí un notable prestigi com a professor i tingué entre els seus deixebles el duc Frederic II de Saxònia També fou admirat com a instrumentista de teclat Mantingué excellents relacions amb les corts veïnes d’Ansbach-Bayreuth, Schwarzburg-Rudolstadt i Saxònia-Weissenfels, on treballà puntualment i els inventaris de les quals recullen algunes de les seves…

Aviat destacà pel seu alt nivell i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Masses Corals de Sagunt Ha collaborat amb orquestres de renom com l’Orquestra Ciutat de Barcelona o l’English Chamber Orchestra El seu repertori és força variat i comprèn un ampli espectre estilístic que inclou obres simfonicocorals de grans compositors dels segles XIX i XX Des de la seva fundació ha estat dirigida per Leo Massó 1961-73, Oriol Ponsa 1973-78, Edmon Colomer 1978-81,  Josep Prats 1981-2021 i Montserrat Meneses des del 2021 També ha estat dirigida puntualment per mestres com László…

Començà a estudiar piano a tres anys i debutà quan en tenia quatre Fou deixeble de la seva mare fins a l’edat de disset anys i, a partir del 1951, estudià amb Rosina Lhévine a la Juilliard School a Nova York Debutà el 1954 amb l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat El 1958, amb la interpretació del Concert número 1 de Čajkovskij guanyà a Moscou la primera edició del premi Čajkovskij, instituït per l’Estat soviètic, que li donà renom internacional i el convertí en un símbol de la distensió durant la guerra freda La seva versió d’aquest concert de Čajkovskij 1961 fou un dels discs de música…

Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa Els components del grup variaren segons l’època, però la formació més…

La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i el xiulet de…