Resultats de la cerca
Es mostren 1211 resultats
Henri R owley Bishop
Música
Compositor anglès.
Vida Durant un quant temps fou considerat un compositor destacat d’òperes, i fins i tot fou definit com el Mozart anglès Tot i que no posseïa una formació musical àmplia, començà a compondre peces per a piano i cançons a catorze anys Consolidà els seus estudis amb Francesco Bianchi a Londres Molt aviat participà en la creació de música incidental per a les obres representades al King’s Theatre i al Teatre Drury Lane Els primers èxits li permeteren fer-se càrrec de la direcció musical del Covent Garden del 1810 al 1824, època en què supervisà i adaptà un gran nombre d’òperes estrangeres Fou un…
Erwin R euben Jacobi
Música
Musicòleg suís d’origen alsacià.
Estudià economia a Munic i Berlín, i es diplomà el 1933 Del 1934 al 1952 visqué a Israel, on treballà durant un temps com a economista industrial i agrícola, i estudià clavicèmbal i teoria de la música 1951-52 Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat de Zuric, on es doctorà el 1957 Quatre anys més tard fou nomenat professor al departament de musicologia La seva recerca se centrà en la teoria i la pràctica de la música als segles XVII i XVIII Destacà per l’estudi de l’obra teòrica de JPh Rameau, de la qual feu una edició completa, i li dedicà nombrosos escrits S’interessà també…
Franz Vinczenz Krommer
Música
Compositor, violinista i organista moravià.
Era nebot de l’organista Antonin Matyáš Kramár, amb el qual estudià violí i orgue a Turany Aviat, però, començà a viatjar i, després d’una primera estada a Viena, el 1785 era a l’orquestra del comte Karl Styrum-Limburg a Simontornya Hongria Fou mestre de cor i organista a la catedral de Pécs, i director musical del regiment del comte Antal Károly fins el 1791 Installat a Viena el 1795, tres anys després era mestre de capella del duc Ignaz Fuchs Entrà posteriorment al servei de l’emperador Francesc I, arribà a director de ballets de la cort 1810 i el 1818 aconseguí el càrrec de director de la…
Georg Piscator
Música
Compositor i organista austríac.
Quan era un infant formà part del cor de la capella de l’arxiduc Leopold a Alsàcia i el 1622 ja era tercer organista del príncep del Tirol a Innsbruck Viatjà per Itàlia i, en 1626-28, estudià a Venècia i a Roma El 1630 fou nomenat primer organista a Innsbruck, i el 1635, organista i mestre de cor a la cort de Munic De Piscator només s’ha conservat completa una collecció de trenta-dos motets a una i quatre veus, inclosos en la seva Quadriga musica 1632 Les obres més notables d’aquest volum són les d’una sola veu, que revelen la influència d’Alessandro Grandi La resta de les peces són escrites…
Rudolf Moralt
Música
Director d’orquestra alemany, nebot de R. Strauss.
Entre el 1919 i el 1923 fou assistent de B Walter i H Knappertsbusch a la Staatsoper de Munic En 1923-28 fou director a l’Òpera Estatal de Kaiserslautern, i en 1932-34, del Deutsches Theater de Brno Dirigí a Brunsvic 1934-36 i Graz 1937-40 i el 1937 fou convidat a dirigir a la Staatsoper de Viena, de la qual el 1940 fou nomenat director titular, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1952 actuà al Festival de Salzburg Alternà el gran repertori clàssic i romàntic alemany WA Mozart, R Wagner i les obres de compositors contemporanis com E d’Albert, H Pfitzner o R…
acord de Tristany
Música
Primer acord de l’òpera Tristany i Isolda de R. Wagner (fa, si, re♯, sol♯).
R Wagner Tristany i Isolda , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises És un dels acords sobre els quals s’ha polemitzat més a causa de la dificultat d’establir quines de les notes que el formen són reals i quines són estranyes des del punt de vista de l’harmonia funcional tradicional en el context harmònic on es troba Algunes interpretacions formulades a partir de l’anàlisi d’aquest acord són a si, re♯, fa, la és un acord de 7a amb la 5a rebaixada fa en lloc de fa♯ i en oposició de 6 aug, on el sol♯ és una llarga appoggiatura del la La seva funció tonal és de dominant de l’acord…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que…
tuba wagneriana
Música
Tipus especial de tuba, de forma ovalada i amb el pavelló orientat cap amunt, que fou concebut i construït a instàncies de R. Wagner, el 1870, per a les representacions de L’anell del Nibelung.
En la clas sificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons També són anomenades trompes wagnerianes o tubes trompa, perquè participen de les característiques d’ambdós instruments El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, de trompa, que pot separar-se del cos de l’instrument El tub acústic és metàllic, de perforació ampla i conicitat progressiva, doblegat en forma ellíptica Acaba en una campana de diàmetre semblant al de la tuba, orientada cap…
Orquestra dels Concerts Lamoureux
Música
Orquestra simfònica fundada a París el 1881 per Charles Lamoureux amb la voluntat de difondre la música francesa, com també l’obra de R. Wagner i dels compositors russos de la fi del segle XIX.
Moltes de les obres cabdals de la música francesa del tombant de segle van ser escrites per a aquesta formació Entre aquestes cal destacar La Mer , de Claude Debussy, o La valse , de Maurice Ravel El primer enregistrament del famós Bolero d’aquest darrer compositor fou realitzat també per l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, amb el mateix Ravel com a director, l’any 1932 També gaudí de la collaboració d’altres compositors de prestigi, com ara C Saint-Saëns, C Franck, V d’Indy o P Dukas Ch Lamoureux fou succeït al capdavant de la formació per directors com C Chevillard 1897-1923, P Paray 1923-…
wagnerisme
Música
Corrent integrat per músics i altres artistes i intel·lectuals en defensa de l’obra de R. Wagner.
Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser , i fou obra d’intellectuals i artistes, a excepció dels músics Ch Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana E Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung Un dels primers crítics que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina