Resultats de la cerca

En el cas d’instruments com el piano o l’arpa el resultat d’aquest ornament és com una escala executada molt ràpidament, mentre que en els instruments de corda, alguns de vent principalment el trombó de colissa i la veu humana l’efecte és un canvi d’afinació sense notes definides, sense discontinuïtats, que també pot rebre el nom de portamento S’indica amb una línia recta o bé ondulada que uneix les dues notes

En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius

S’utilitzaren a partir de la segona meitat del segle XX Gràficament es representen per dos claudàtors, en lloc de les barres de repetició tradicionals, que inclouen els elements que cal repetir En la música mesurada en compàs, del segon claudàtor parteix una fletxa o línia ondulada o recta sobreposada horitzontalment al pentagrama per a indicar l’extensió de les repeticions En la música no mesurada, a més, s’hi acostuma a indicar en segons la durada de les repeticions

La gamma era la nota més greu del sistema medieval equivalent al modern sol 1 i ut era la síllaba de solmització que li corresponia Per extensió, el terme acabà donant nom a tota l’escala medieval en la seva extensió és a dir les notes diatòniques des del sol 1 al mi 4 més el si♭ 2 i el si♭ 3 , constituint l’anomenada musica vera , o musica recta , per oposició a la musica ficta , que utilitzava notes alterades de fora el sistema musical medieval

Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes naturals El so és generat per la vibració dels llavis contra una embocadura metàllica que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de llautó o altres materials, de perforació cònica És conegut des del segle XII Inicialment era una trompeta recta i curta, d’uns 50 cm, que es feia servir per als passatges aguts A la península Ibèrica hi aparegué als voltants del 1400 Al darrer terç del segle XV sorgí un altre tipus de clarí, varietat de la trompeta natural trompeta…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats virtuoses, fou…

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats, generalment set, un per…