Resultats de la cerca

No es coneixen gaires dades sobre la seva biografia Possiblement passà part de la seva vida a Itàlia, ja que la majoria de les fonts que s’hi refereixen, manuscrites i impreses, són de procedència italiana No obstant això, algunes de les seves obres aparegueren també en edicions sortides de tallers de Lió Sembla que la seva música gaudí d’una àmplia difusió Escriví una missa a cinc veus i nombrosos motets També s’ha conservat una chanson profana composta per ell

Les seves dades biogràfiques són força confuses Era sacerdot i sembla que cap al 1518 estigué actiu en algun punt de la diòcesi de Cambrai i també a la cort reial francesa, perquè dos dels seus motets foren escrits per a la coronació de Francesc I el 1515 i d’altres s’hi refereixen Gaudí d’un cert reconeixement a l’època i les seves obres són força abundants en les fonts coetànies P Attaignant li atribuí tretze composicions en les seves dues antologies Treize livres de motets , del 1534 i el 1535, i en publicà la Missa super ’Nigra sum' al Liber primus tres missas continet París…

Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de Garlàndia,…

Certs teòrics de la música J Zamacois, per exemple s’hi refereixen, per bé que indirectament, com a ’temps semifort’ i ho fan exclusivament en el compàs quaternari En aquest cas, un compàs es dividiria en dos semicompassos de dos temps cadascun O, dit a l’inrevés, els temps s’agruparien de dos en dos per a formar semicompassos, i aquests, també de dos en dos, per a formar compassos L’agrupament irregular dels temps en formar semicompassos dona origen a semicompassos asimètrics Aquest fenomen sol ser conegut amb el nom d' amalgama En compassos relativament petits com ara el de…

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò,…

Es formà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols Més tard, ho va fer a Roma sota el mestratge de Rinaldo di Capua Del 1763 al 1777 treballà a Venècia, on assolí un bon prestigi com a compositor d’òperes, la primera de les quals fou La contadina in corte 1763 Durant alguns mesos entre el 1777 i el 1778 fou mestre de capella de la cort arquebisbal de Salzburg, activitat que li representà uns substanciosos i inusuals emoluments per a l’època Un cop abandonat el càrrec, prosseguí la seva carrera d’operista Segons E Hintermaier, el 1783 fou nomenat mestre de capella de la catedral de…

El 1892 començà a estudiar violí amb R Figueroa i harmonia amb S Cifuentes a l’Acadèmia Nacional de Música de Bogotà El 1903 marxà a Nova York i en tornar, dos anys més tard, fundà l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia Nacional de Música, de la qual fou el primer director L’any 1907 es traslladà a París per estudiar a la Schola Cantorum amb V d’Indy i violí amb A Parent, instrument que perfeccionà a Brusselles Durant la seva estada a Europa conegué M de Falla, F Pedrell i E Satie Novament a Bogotà, fou nomenat director de l’Acadèmia Nacional de Música, que convertí en conservatori seguint el…

Pertangué a una família parisenca d’intèrprets i constructors de musettes , emparentats amb la família Hotteterre Louis Hotteterre, oncle avi i padrí de Nicolas, li ensenyà la seva música i l’art de tornejar els instruments El 1725 entrà a l’orquestra de l’Òpera com a oboista i sonador de musette El 1729 obtingué el privilegi de publicació de les seves obres, i en algunes s’autoanomenà Chédeville le jeune Fou, també, professor de musette , i en algunes ocasions els documents que s’hi refereixen l’anomenen "mestre de musette de les dames de França" La publicació "Mercure de France" del…

La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba la nota principal Els…

L’orquestra inicià les seves activitats amb els Concerts Populaires, oferts al Cirque d’Hiver Aquests concerts assoliren un gran èxit i se celebraren ininterrompudament fins el 1886 L’any 1918, Serge Sandberg en reprengué la tradició i creà la Société des Concerts Pasdeloup, per la qual cosa l’orquestra fou coneguda popularment amb el nom de Concerts Pasdeloup Rhené Baton en fou designat director El 1921 la societat es dissolgué i els músics assumiren la gestió de l’orquestra amb la creació de l’Association des Concerts Pasdeloup L’orquestra continuà coneixent-se amb el nom de Concerts…