Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades franceses dels…
hertz
Música
Unitat física habitual per a mesurar la freqüència de les vibracions musicals.
Un hertz correspon a una oscillació completa o cicle per segon 1 Hz = 1 cicle/segon 1 cps Així, una corda que emet un la de 440 Hz repeteix 440 oscillacions idèntiques en un segon
canonarca
Música
Literalment, qui comença el cànon.
En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria
cerres

Cerres d’un arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’arc d’alguns instruments cordòfons, feix de fibres que, tensades en els seus extrems, presenten un frec superficial capaç de desplaçar per fricció la corda de l’instrument.
Quan la corda, a causa de la seva pròpia tensió, s’allibera d’aquest desplaçament lateral i retorna al seu estat de repòs, es repeteix de nou el mateix cicle Aquest fenomen posa en vibració la corda, i genera el so inicial de l’instrument Malgrat que actualment poden ser de diferents materials, el nom d’aquestes fibres, anomenades també crins o metxa, procedeix de l’ús tradicional de pèls de la cua del cavall
proposició
Música
Element formal més petit que la semifrase i més gran que el motiu.
La proposició acostuma a abraçar dos compassos i a estar constituïda per una sèrie d’elements motívics que proporcionaran el material temàtic bàsic del tema La proposició s’identifica amb la idea bàsica que es repeteix en la presentació d’una frase tipus sentence vegeu els dos primers compassos de l’exemple 3 de frase o amb cadascuna de les dues parts que poden compondre l’antecedent i el consegüent d’un període vegeu els compassos 1-2 i 3-4 de l’exemple 2 de frase
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
tirada
Música
En la sardana, cadascuna de les deu seccions del desenvolupament de la dansa que es presenten com a repeticions de les dues seccions musicals bàsiques A (curts) i B (llargs), segons l’esquema: AABBAABBBB.
El nombre de compassos curts i llargs és variable en cada títol sardanístic, segons el compositor, i sol oscillar entre 21 i 45 compassos curts i entre 61 i 95 de llargs Els balladors marquen el final de totes les tirades amb cadències coreogràfiques, excepte la primera de curts i de llargs, atès que l’extensió incerta demana al dansaire comptar el nombre de compassos i posteriorment repartir els passos en funció d’aquests, càlcul possible només a partir de la segona tirada En el món dels esbarts, el terme s’utilitza per a indicar una frase o estrofa musical que es repeteix…
fortspinnung
Música
Terme encunyat pel musicòleg austríac Wilhelm Fischer (1886-1962) per a designar el procediment formal de continuació que permet l’extensió d’un tram melòdic.
JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga XV, BWV 884 © Fototecacat/ Jesús Alises Amb aquest terme, que conté la idea de ‘continuar filant cap endavant’, i que en els contextos musicològics es manté en alemany, Fischer volgué caracteritzar la sintaxi barroca en contraposició a la sintaxi clàssica, aquesta darrera simbolitzada pel prototipus antecedent/consegüent tot i que considerà que la transició d’una forma sonata és també un exemple de fortspinnung Es reserva aquest terme per a designar la part intermèdia de la típica frase barroca, que es caracteritza pel fet de suposar un…
motto
Música
Idea musical, generalment breu, que torna en el curs de l’obra.
Aquest terme s’aplica al motiu que iniciava els diferents moviments d’una missa com per exemple la Missa Se la face ay pale , de G Dufay i que es considera un dels recursos unificadors de les misses cícliques forma cíclica dels segles XV i XVI També es denomina amb aquest terme el motiu inicial d’una frase del solista vocal d’una ària barroca que precedeix el ritornello instrumental, motiu que el solista repeteix completant la resta de la frase després d’aquest Aquest tipus d’ària rep el nom d' aria motto o devisenarie , terme, aquest últim, creat per H Riemann En determinats…
carol
Música
Cançó anglesa, amb text anglès o llatí -sovint amb una barreja d’ambdues llengües-, sorgida a l’Edat Mitjana.
Normalment, el text està relacionat amb el Nadal o amb la Verge, però pot tractar de qualsevol altre tema Emparentada amb la ballata , el virelai i la carole francesa -dansa de característiques imprecises de la qual alguns musicòlegs afirmen que sorgí el carol -, té una forma estròfica amb una tornada anomenada burden que es repeteix al final de cada estrofa Sembla que en un primer moment l’alternança estrofa-tornada es feia correspondre, musicalment, amb la d’un solista i el cor En qualsevol cas, aquesta pràctica s’anà perdent al llarg del segle XV Actualment, i de manera poc…