Resultats de la cerca

És integrada per músics d’arreu d’Europa, que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats Edmon Colomer  en fou el primer Posteriorment, entre d’altres, ha estat dirigida per Neville Marriner, Gennadij Roždestvenskij, Philippe Entremont, Vladimir Ashkenazy, Christian Zacharias, Vasilij Petrenko, Pablo González, Alberto Zedda, Michał Nesterowicz, Gianandrea Noseda des de 1997, el director principal i Jaime Martín des de 2011, el director titular Ha actuat amb cantants i solistes de primer nivell, com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha o Paco…

Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats…

Gràcies a la seva collecció de clarinets històrics i a les còpies de clarinets emblemàtics que construeix ell mateix, s’ha convertit en un referent bàsic de la interpretació amb clarinets d’època Es formà a Harvard i al Reial Conservatori de la Haia, on el 1982 obtingué el diploma de solista Actualment és professor de clarinet històric al mateix centre de la Haia i al Conservatori Nacional Superior de París Primer clarinet i membre fundador de l’Orquestra del segle XVIII, ha tocat com a solista amb les principals orquestres que utilitzen instruments d’època Molt interessat en la música de…

Provenia d’una nissaga de músics italians Molt probablement estudià violí a Liorna amb Pietro Nardini El 1762 arribà a Madrid, i cinc anys més tard entrà com a violinista a la capella reial de Carles III L’any 1771 el seu nom apareix relacionat amb l’organització de les vetllades musicals de la cort a Aranjuez, de les quals fou nomenat director musical el 1779 Quan Carles IV accedí al tron 1788, era el director de la Reial Orquestra de Cambra Escriví prop de 450 obres amb un incipient estil clàssic, la major part de les quals instrumentals i de cambra A l’arxiu del Palau Reial de Madrid es…

Creada principalment per a la realització d’enregistraments, amb més de mil títols en el seu currículum s’ha convertit en la formació que més gravacions ha realitzat Al llarg de la seva història, la Philharmonia Orchestra ha estat dirigida per distingits mestres, com ara W Furtwängler, R Strauss, A Toscanini o H von Karajan Otto Klemperer fou el primer d’una impressionant llista de directors principals, en què consten figures de la talla de Lorin Maazel director principal associat el 1970, Riccardo Muti director principal el 1973 i director musical el 1979, Giuseppe Sinopoli director musical…

Fundat el 1968, debutà l’any següent a Marlboro Vermont Ha estat integrat per Donald Weilerstein 1969-89 i William Preucil des del 1989, primer violí Peter Salaff, segon violí Martha Strongin-Katz 1969-80, Atar Arad 1980-89 i James Dunham des del 1989, viola, i Paul Katz, violoncel Fou quartet resident a l’Institut de Música de Cleveland en 1969-71 -d’aquí el seu nom- i aquest darrer any entrà com a conjunt resident a la Universitat de Buffalo El seu repertori alternava les obres dels segles XVIII i XIX amb obres de compositors del XX, com Ch Ives o S Barber El 1985 estrenà el quartet de…

Estudià al Royal College of Music del 1961 al 1965, on tingué com a mestres Anthony Hopkins piano, Peter Racine Fricker i John White composició Després estudià amb K Stockhausen a Colònia entre el 1965 i el 1966 Com a pianista, s’especialitzà en música comtemporània, camp en el qual obtingué un gran reconeixement Fou el primer compositor resident a Cambridge 1967 Les seves primeres obres combinen elements del renaixament musical anglès amb el serialisme a l’estil de Peter Maxwell Davies, com és palès en la Missa brevis , per a setze veus 1966-67 Més tard, la influència de…

El mateix Thomas la dirigí fins el 1905, i durant la darrera temporada en què hi estigué al capdavant s’inaugurà l’Orchestra Hall 1904, sala amb una capacitat per a 2 600 persones que es convertí en seu de la formació L’any 1906, en honor del seu fundador, passà a denominar-se Orquestra Theodore Thomas No fou fins el 1912 que adoptà la denominació d’Orquestra Simfònica de Chicago Frederick Stock assumí la direcció musical de la formació durant el període 1905-42, i posteriorment se succeïren directors tan importants com D Defauw 1943-47, A Rodzinski 1947-48, R Kubelík 1950-53, F Reiner 1953-…

Estudià amb Arthur Schnabel i amb Arnold Schönberg a la New York Trade School El 1936 debutà a Nova York Poc després es convertí en membre de l’Eastman Quartet i professor de l’Eastman School of Music de Rochester 1965-80 El 1980 es convertí en artista resident al Bates College de Maine Destacà per les seves interpretacions de música contemporània nord-americana, com ara del compositor Charles Ives, i també per la personal visió de la música d’Erik Satie

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses