Resultats de la cerca

Antigament, en llocs petits, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola A les escoles protestants segle XVI, el kantor era professor de música i figurava com a ajudant del director Un dels músics més coneguts que exercí aquest càrrec fou JS Bach, kantor de Sant Tomàs de Leipzig des del 1723 i fins a la seva mort A l’Església catòlica, la persona que exerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol

Es formà musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, del qual esdevingué monjo el 1656 Succeí al P Joan Cererols com a mestre de capella, i tingué per deixeble el P Miquel López BS Saldoni esmenta la seva fama de gran músic i distingidíssim mestre També ocupà càrrecs de responsabilitat en la comunitat monàs tica, entre els quals el de vicari segon de Monistrol i sagristà major de Montserrat

El 1643 ingressà com a monjo al monestir de Montserrat no se sap del cert si realitzà la seva formació musical a Barcelona, on nasqué, o bé al mateix monestir BS Saldoni, en el seu conegut Diccionario 1868-81, palesa el seu prestigi com a compositor i organista A més de les ocupacions musicals, Rossell exercí al monestir altres càrrecs de responsabilitat mestre de novicis, majordom i sagristà major Malauradament, no es conserva cap obra seva

Des del 1557 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Granada, des d’on desenvolupà una important tasca per a millorar el nivell musical del culte i s’encarregà de buscar i formar bons cantors i de mantenir un bon nivell en la capella musical Tot i que la composició encara no era una tasca associada a la responsabilitat del mestre de capella, escriví villancets i chanzonetas , a més d’obres litúrgiques en llatí De la seva producció es conserva una missa, diversos motets i una lamentació

Militar de carrera, ocupà càrrecs de responsabilitat en l’administració militar Fou un gran apassionat de l’òpera italiana, tema en el qual centrà les seves investigacions La seva obra més important fou Crónica de la ópera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros días Madrid, 1878, on es detallen totes les òperes representades als teatres de Madrid i els seus intèrprets La riquesa de dades aportades per aquesta obra l’han feta indispensable per a l’estudi del desenvolupament del gènere operístic a Madrid També publicà diversos articles i pamflets de temàtica musical i alguns…

La seva formació musical tingué lloc a l’Escolania de Montserrat El 1689, després del canvi de la veu, ingressà en l’orde benedictí B Saldoni destaca el seu "notable i extraordinari aprofitament" en els estudis musicals, per la qual cosa fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella del monestir, on ocupà, a més a més, diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de mestre de novicis Autor de diverses obres litúrgiques i de romanç, que desaparegueren en l’incendi del 1811, resta el testimoni escrit del seu prestigi, que el situava, segons Saldoni, "entre els músics…

L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de…

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu…

Estudià amb Marc-Roger Normand, cosí de François Couperin el Gran El 1725 es traslladà a París, on aconseguí una gran reputació com a professor de cant i clavicèmbal i ocupà alguns càrrecs de responsabilitat al teatre d’òpera de la capital francesa Del 1730 al 1733 fou mestre de música de l’Acadèmia Reial de Música i el 1749 arribà a ser director de l’orquestra de l’Òpera de París, on presentà simfonies de JA Hasse, N Jommelli i JWA Stamitz Aprofità l’agitació provocada per la Querelle des Bouffons per a introduir l' Stabat Mater 1753 de GB Pergolesi Royer compongué òperes en un…

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el…