Resultats de la cerca

Fill del compositor Alessandro Striggio, rebé una bona educació musical i fou intèrpret de viola, estudià dret i feu carrera com a diplomàtic Després de la mort del seu pare 1592, en publicà la darrera sèrie de madrigals Posteriorment, escriví diversos textos per a obres de Claudio Monteverdi, dels quals només ha restat el de l’òpera La Favola d’Orfeo 1607, basat en Euridice 1600, d’Ottavio Rinuccini Striggio escriví també textos per a Marco da Gagliano Il sacrificio d’Ifigenia , 1608

Tocà en bandes locals de Colorado fins que entrà a la formació de Ben Pollack el 1928 Als anys trenta treballà de trombonista i arranjador amb Red Nichols i d’altres, fins que el 1937 formà la seva pròpia orquestra, que a partir del 1939 gaudí de gran popularitat, amb temes com Tuxedo Junction , In the Mood o Pennsylvania 6-5000 Durant la Segona Guerra Mundial, Miller es militaritzà i formà una orquestra que actuava per a les tropes aliades L’orquestra de Miller disposà d’arranjaments elaborats i funcionals que han restat als repertoris de les orquestres de ball

Estudià dret a Viena i fou funcionari de l’administració des del 1894 Al mateix temps estudià composició i musicologia 1893-99 Es retirà com a funcionari el 1903 i començà a treballar com a bibliotecari a la Hofbibliotek 1911-20 A partir del 1915 ensenyà musicologia, filosofia i estètica musical en diversos centres docents El 1954 esdevingué editor general del "Denkmäler der Tonkunst in Österreich" 'Obres mestres de la música austríaca' La seva importància rau en les aportacions que feu en el camp de l’etnomusicologia Intentà explicar la gènesi de la música en termes biològics, fisiològics i…

Els seus components procedien de la Scuola Veneziana, un conjunt italià de corda que havia estat creat anteriorment per Angelo Ephirikian Sota el guiatge pedagògic de Luigi Ferro, mestre de gairebé tots els instrumentistes del grup, I Virtuosi di Roma actuaren sempre amb director, càrrec que Fasano desenvolupà fins que morí, l’any 1979 La seva concepció estilística del Barroc s’allunyava completament dels postulats de l’escola alemanya de Karl Munchinger El 1980 la formació original s’escindí en dues I Nuovi Virtuosi di Roma, que actua sense director, i el Conjunt Boccherini, dirigit pel…

Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa ciutat, que…

Descrites com una mena de nimfes aquàtiques, les muses eren filles, segons Hesíode, de Zeus i Mnemòsine, i habitaven les fonts i els rius Sembla que a l’origen les muses podrien haver estat éssers zoomòrfics, que en la tradició grega estan vinculats al més enllà Aquesta hipòtesi tindria com a principal argument la gran importància del cant, la poesia i la dansa en els rituals fúnebres Seguint aquesta teoria, posteriorment, aquests éssers s’haurien antropomorfitzat i haurien ampliat la seva influència a totes les creacions que són producte de l’esperit L’etimologia de la paraula ’…

Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…

Començà la seva vida musical com a trompista de l’Orquestra Colonne a París, de la qual fou un bon instrumentista El 1894 impartí classes de trompa al Conservatori de Lió, i allí continuà els seus estudis de cant, interromputs uns quants anys abans Debutà a Rouen el 1899, posteriorment ho feu a Brusselles i el 1904 cantà per primera vegada al Covent Garden de Londres Participà en les premières angleses d' Hérodiade , de J Massenet, i Louise , de G Charpentier Estudià papers wagnerians sota la direcció de Franz Emmerich, i el 1908 debutà a Bayreuth en el paper de Lohengrin Alhora, actuà sovint…

Descendent d’una família de músics i actors, estudià a Alemanya amb F Ries El 1834 estrenà l’òpera Nourjahad , que assolí bastant d’èxit En un moment en què dominava l’ideologisme nacionalista, l’obra significà el despertar d’Anglaterra a les òperes romàntiques Malgrat la diferència d’estil amb els models italians o francesos, tenia certa consistència dramàtica Les obres que compongué després, però, no passaren del patró de la ballad opera anglesa, breus cançons i fragments melòdics inserits entre els diàlegs de l’obra dramàtica, més propers al singspiel Els anys següents foren difícils per…

Probablement es formà amb Pietro Taglia a Milà A partir del 1564 ocupà el càrrec d’organista a l’església de San Ambroggio Maggiore de la seva ciutat natal i des del 1580 ho feu a la catedral milanesa Segurament mantingué algun contacte amb la cort bavaresa, però és improbable que mai sortís d’Itàlia La seva activitat com a compositor se centrà especialment en el gènere madrigalesc També va cultivar altres gèneres, com canzoni napoletane i canzonette El seu estil es veié fortament influït per la personalitat i les obres de Vincenzo Ruffo i Nicola Vicentino Allò que el caracteritzà fou l’ús…