Resultats de la cerca

Estudià amb Herculano Alvarado i L Roche a la seva ciutat natal 1912-22 Després anà a Berlín, on fou alumne de G Bertram piano i de W Klatte i H Leichentritt composició Fou director del Conservatori Nacional de Guatemala 1934-37 i 1944-53 El 1953 es traslladà a Nova York, on alguns anys més tard ensenyà al Westchester Conservatory 1963-70 La seva música té influències de l’escola berlinesa en la qual es formà, i entre les seves obres destaca l’òpera Lera 1960, amb llibret de G Campbell També cal citar Obertura jocosa orquestra, 1950, Concertante para viola y orquesta de cuerdas 1962, Suite…

Inicià la seva formació al Conservatori Carolina Klagges de la seva ciutat natal A catorze anys estudià piano amb Alberto Spikin, composició amb Domingo Santa Cruz i orquestració amb Jorge Urrutia Blondel al Conservatori Nacional de Música El 1947 aconseguí una beca de la Fundació Doherthy per a completar els seus estudis en diferents universitats dels Estats Units, on es formà amb Claudio Arrau, i estudià composició amb Randall Thompson, Roger Sessions i Edgar Varese El 1950 es presentà al Carnegie Hall Entre les seves interpretacions destaquen les d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach…

Adquirí la primera formació musical al Conservatori de la seva ciutat natal i el 1921 es traslladà a Viena per rebre lliçons d’Arnold Schönberg i Alban Berg Durant la invasió nazi veié prohibida la seva música, però a la fi de la Segona Guerra Mundial s’anà introduint en diferents institucions musicals fins a arribar a president de la secció d’Àustria de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC Obtingué diversos premis i el 1963 fou designat director honorari de la Societat Musical de Carolina del Nord Integrat en l’anomenada segona generació de la Segona Escola de Viena ,…

Estudià piano amb Jeanine Coste, i el poeta i pianista Claude Ardent ha estat el seu mentor Cursà els estudis musicals primer a Orleans i després al Conservatori de Música de París, on obtingué un premi de composició a la classe d’O Messiaen el 1977 Ha estat vinculat a l’Ensemble InterContemporain i al seu director Peter Eötvös, que ha interpretat part de la seva obra Periòdicament fa estades a Barcelona i la ciutat ha estat a vegades la seva font d’inspiració, en obres com Diagonal 1983, per a catorze instruments, o Parallel 1984, per a fagot En el seu catàleg abunden les peces de format…

Vida Fill d’un ministre calvinista, començà a compondre ben aviat, quan només havia rebut lliçons de Joseph Lauber, que l’instruí en les disciplines de piano, harmonia i composició Pel que sembla, una audició de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, l’incità a voler esdevenir compositor, encara que en un primer moment estudià també física i matemàtiques Tot i que mai no assistí al conservatori, el talent musical de Martin fou inqüestionable, com ho demostren algunes de les seves primeres obres Suite per a orquestra 1913 o la Symphonie burlesque sur des thèmes savoyards 1915 Molt influït…

Vida Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R Lamote de Grignon, E Cervera i C Taltabull Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta, amb H…

Vida Estudià dret a la Universitat de Barcelona i rebé la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Entre el 1950 i el 1954 s’establí a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb H von Waltershause i composició amb Karl Amadeus Hartmann a la Musikhochschule de Munic El 1954 retornà a Barcelona, on realitzà alguns concerts com a director Establert a Colònia definitivament des del 1960, en aquesta ciutat collaborà a la Radiodifusió de la RFA Membre, entre el 1968 i el 1971, de l’Estudi de Música Electrònica de la Universitat d’Utrecht, pot ser considerat com una de les…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món especialment de l’Orquestra Filharmònica de Nova York fins a arribar a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a la composició La seva Jeremiah Symphony ,…

Vida S’inicià en la música a Vilafranca del Penedès amb Rosa Lara Al principi del 1960 es traslladà a París, on entrà en contacte amb René Leibowitz , però el principal mestratge el rebé de Cristòfor Taltabull entre el 1960 i el 1964 Des de la seva primera estrena — Polifonías para piano 1956—, el seu llenguatge estigué en constant evolució Les primeres obres reflecteixen clarament la seva admiració pel camí estètic i ideològic iniciat pels autors de la Segona Escola de Viena, utilitzant el dodecatonisme com a recurs compositiu però, lluny d’estancar-se en un únic camí tècnic i estètic, els…

Fill de Lluís Bonet i Garí  i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger  i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a Amèrica Llatina El 1963 fixà…