Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Cor de Cambra Studium
Música
Agrupació coral mallorquina formada per setze cantors i fundada el 1982 per Carles Ponseti, que n’és també el director.
La seva tasca interpretativa ha estat sempre marcada pel rigor estilístic i històric, i s’ha centrat principalment a les Illes Balears, amb algunes gires per la Península Ibèrica i l’estranger El seu repertori comprèn obres creades entre els segles XVI i XX, especialment música romàntica i barroca Ha interpretat en concert unes 350 obres a cappella o bé amb acompanyament instrumental i orquestral, i ha enregistrat un LP i diversos CD
Juan Francisco García
Música
Compositor dominicà.
Format com a intèrpret de bugle i violoncel, a vint anys inicià la composició d’obres de caràcter lleuger interpretades en els cercles aristocràtics Compositor nacionalista, en el catàleg de les seves obres cal destacar Quartet per a cordes núm 1 1922 i la Simfonia núm 1 , aquesta darrera considerada com la primera simfonia composta a la República Dominicana Immers en una estètica romàntica, la música folklòrica dominicana l’influí intensament La seva obra inclou els gèneres orquestral, pianístic, cambrístic i per a banda
jocs de fons
Música
En l’orgue, registració formada pel conjunt dels jocs labials, excloent-ne, però, les mutacions i les mixtures.
Engloba les tres famílies principals la dels flautats, la de les flautes i la de les gambes, en les tessitures de 32', 16', 8’ i 4' Alguns autors hi inclouen també els jocs de 2' D’altres, com ara Jordi Alcaraz, hi afegeixen encara els d’1' Són la base sonora de l’instrument De gran contrast amb els jocs que formen el ple de l’orgue i amb els de la llengüeteria, els jocs de fons constitueixen una registració molt pròpia de la música romàntica
trompa
Música
En l’orgue, joc de llengüeta de gran potència sonora.
És emprat especialment per l’orgueneria britànica romàntica i moderna, a voltes amb el nom de tuba o tuba mirabilis Requereix una gran pressió d’aire, entre 100 i 700 mm De vegades designa també, de manera abreujada, el joc de trompeta Bibliografia Andrés, R Diccionario de instrumentos musicales , Biblograf SA, Barcelona 1995 Baines, A Brass Instruments Their history and development , Faber & Faber, Londres 1976 Maideu, J Instruments musicals , Eumo Editorial, Vic 1995 Tranchefort, FR Los instrumentos musicales en el mundo , Alianza Música, Madrid 1985
Julio Alberto Hernández
Música
Compositor i director d’orquestra dominicà.
Estudià amb Ramón E Peralta i José O García, i a l’Havana amb P Sanjuán Exercí de director de l’Orquesta de la Sociedad Sinfónica de Ciudad Trujillo, la Banda Municipal de Bani i la Banda Municipal de Santiago de los Caballeros A més, fou director de l’Academia Municipal de Santiago 1948 Entre les seves obres figuren treballs per a orquestra, com Suite Romántica , Danza Oriental i Romanza sin palabras El seu catàleg inclou també composicions per a piano, diverses obres per a veu i piano i sarsuela
forqueta
Música
Peça metàl·lica giratòria, formada per un disc del qual sobresurten dues patilles, situada en la consola d’algunes arpes (arpa2), arran de les clavilles d’afinació.
En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica
Josep Coll
Música
Compositor i director català.
Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar a Catalunya, i fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 És autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals destaquen l' opéra comique Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos
Josep Benet i Company
Música
Tenor català.
Ingressà a nou anys a l’Escolania de Montserrat, on esdevingué soprano solista de diversos concerts i enregistraments Posteriorment realitzà estudis de violí al Conservatori de Música de Barcelona, de piano amb À Soler i de cant amb J Albareda Més tard amplià els estudis musicals a Munic, becat per la Fundació Humboldt S’ha destacat especialment en el terreny de la música antiga, sense oblidar la música romàntica i del segle XX, amb concerts fets arreu d’Europa i d’Amèrica Ha format part de grups de música antiga com ara Diatessaron o La Colombina, i ha realitzat diversos enregistraments…
La Chapelle Royale
Música
Conjunt coral i instrumental flamenc fundat per Philippe Herreweghe el 1977 i format per una trentena de membres que interpreten música antiga, barroca i preromàntica, amb un repertori que va de Monteverdi a Beethoven i que inclou oratoris, misses, cantates i fins i tot òperes.
Esporàdicament, aquesta formació coral també ha cantat música romàntica i del segle XX El conjunt, que ha participat en els festivals europeus més importants, com els de Salzburg i Lucerna, ha actuat en diverses capitals d’Europa A París interpretà Ifigènia , de G Puccini, al Théâtre du Châtelet, i a Ais de Provence, Les noces de Fígaro , de WA Mozart L’any 1992 actuà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles amb Dido and Aeneas , de H Purcell, i el 1998, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb la Novena simfonia , de L van Beethoven
trèmolo
Música
En l’orgue, petit mecanisme que fa fluctuar l’aire abans d’entrar al salmer i provoca, consegüentment, l’oscil·lació del so.
Inventat durant la primera meitat del segle XVI i apreciat per molts compositors S Scheidt, C Trost, pot actuar sobre un cos de l’orgue generalment l’expressiu o el recitatiu o bé sobre tots els cossos manuals mai en el pedal Pot ser de dues menes dolç o fort, en funció del nombre de batecs Governat com a registre d’ornament des de la consola, el seu ús ha de ser ponderat sota criteris molt artístics, no solament d’efecte, atès l’abús fàcil que se n’ha fet sobretot en la interpretació de la música romàntica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina