Resultats de la cerca

WA Mozart Simfonia núm 40 en sol m , KV 550, I Allegro molto © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest tipus d’efecte suposa, en general, una intensificació atès que es produeix un increment en termes de quantitat d’informació, i assegura la continuïtat del discurs musical, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encavalcament és habitual en contextos imitatius l’encavalcament del subjecte d’una fuga amb ell mateix o amb la seva resposta rep el nom de stretto l’encavalcament de les parts d’un motet imitatiu es coneix com a durchimitation En el cas d’una peça amb ostinato , pot…

La seva forma més antiga és irregular, i és determinada pel text Posteriorment assolí una estructura simètrica, de dos períodes de quatre compassos cadascun Durant el segle XIX adquirí força popularitat, desenvolupant-se una versió estilitzada en forma ternària, amb una part central contrastant en tempo lent Fou conreada per autors com ara F Chopin o M Glinka

La preparació d’una dissonància acostuma a estar lligada amb la seva percussió i sol tenir una durada similar a aquesta La preparació d’una 7a o d’un retard suavitza el seu efecte dissonant Preparació © Fototecacat/ Jesús Alises

Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació…

En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’exposarà el subjecte, la…

Per regla general apareix escrit unit a la nota següent, que acostuma a ser una virga en posició ascendent La seva interpretació ha estat molt debatuda, i encara no és clara

El festival té el seu origen en el Festival de Jazz de Newport, creat el 1953 per Louis i Elaine Lorillard, juntament amb George Wein Durant els primers anys les actuacions es duien a terme al Casino de Newport, però aviat s’estengueren a diversos locals de la ciutat El 1961 l’Ajuntament de Newport cancellà el festival perquè considerava que el gran nombre d’espectadors ocasionava desordres No obstant això, l’any següent, ja sota la direcció de G Weis, el certamen se celebrà de nou La seva popularitat es degué, en part, al fet que la programació incloïa música popular, com per exemple la de…

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques…

A partir de l’organització d’un concert al Palau de la Música Catalana amb l’orquestra de Duke Ellington i Ella Fitzgerald al gener del 1966, l’empresari Joan Rosselló i Albert Mallofré acceptaren la proposta que els feu Esteve Bassols, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, d’organitzar un festival de jazz Així nasqué el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, la primera edició del qual tingué lloc, amb gran èxit, al Palau de la Música Catalana durant la tardor del mateix 1966 Per a la segona edició es programà, a més dels concerts al Palau, un recital d’espirituals negres a la basílica…