Resultats de la cerca

En els seus orígens fou d’una gran simplicitat, però al segle XIX es complicà i esdevingué semblant a la quadrilla L’escriptor Émile Zola explica que, en els temps del Segon Imperi, s’anomenava cotilló la dansa que constituïa un dels moments més importants dels balls parisencs Es ballava al final de la vetllada, i el seu desenvolupament el determinava una parella que, situada al capdavant de les altres, anava marcant passos i confegint figures que les parelles que la seguien havien d’anar imitant a ritme de vals, polca, galop o masurca

El 1850, Clavé formà a Barcelona la primera societat coral, La Fraternitat Seguint el mateix model, durant els anys immediats anaren sorgint a Catalunya altres entitats corals, fins a crear una densa xarxa de societats que compartien un estil de fer música, un ideari i un repertori comuns Amb els anys es veié la necessitat d’impulsar una estructura que les agermanés, que vetllés pel seu funcionament i garantís la difusió del repertori i la pràctica coral Aquest primer organisme federatiu, impulsat també per Clavé el 1860, fou l’anomenada Associació Euterpense en referència a la Societat Coral…

Durant nou anys es formà al monestir de Montserrat, on estudià música i humanitats i fou servent de l’abat Més tard anà a Barcelona i, després d’abandonar aquesta ciutat, ocupà la plaça d’organista i mestre de capella a Sant Martí de Teià durant uns quatre anys De nou a Barcelona, hi dirigí algunes acadèmies de música El 1802, per oposició, obtingué la plaça de cantaire tenor de la catedral de Vic, on s’ordenà de capellà El 9 de març de 1815 rebé el nomenament d’organista de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de la ciutat comtal Els conflictes polítics del 1835 el dugueren a…

El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on es podia…

Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…

També pot servir, però, com a preludi d’altres tipus d’obra suite , simfonia, i fins i tot pot haver estat composta per a ser interpretada individualment Al principi del segle XVII, la tradició de començar les representacions que s’oferien a la cort amb una fanfara de trompetes començà a ser substituïda per introduccions amb diverses parts, anomenades simfonies Les obertures venecianes d’aquesta època 1670, aproximadament tenien dues parts, la primera lenta i en metre binari, i la segona ràpida i en metre ternari A Nàpols, al final del segle, A Scarlatti instaurà un tipus d’obertura basat en…

El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria occidental i ma’…

L’època daurada de la música flamenca, als segles XV i XVI, influí poc en la història musical de la ciutat, i no hi ha gaires compositors dignes de menció a la Brusselles d’aquest període Els ducs de Brabant, durant l’Edat Mitjana, acostumaven a canviar molt de residència i els músics seguien la cort Per aquest motiu, Brusselles no tingué oportunitat de consolidar-se com a nucli musical d’importància Alguns ducs de Brabant cultivaren la música, com ara Enric III 1231-1261, que fou un trobador d’anomenada Brusselles començà a ser important des del punt de vista musical quan els…

Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…

El terme referit a una entitat coral aparegué per primer cop el 1830 amb l’Orphéon de Paris, i es perpetuà en les entitats que seguiren el seu model La fórmula del liedertafel , però, fou anterior, ja que el de Berlín fou fundat el 1808 per Carl Friedrich Zelter 1758-1832 Foren els orfeons francesos els que definiren i imposaren el model de cant coral civil que s’estengué per Europa -a l’àrea germànica amb el männerchor , perquè el liedertafel practica el cant a cappella però en una formació de nombre reduït i té un caràcter més burgès que popular- El cant coral orfeònic d’arrel francesa és…