Resultats de la cerca

Després d’iniciar estudis universitaris de matemàtiques i de ser empresonat pel govern de Vichy per haver participat en la Resistència, emprengué estudis de música al Conservatori de París i feu classes amb R Leibowitz Professà successivament a l’ORTF, a la Sorbona i al Conservatori de París, i també a São Paulo i Rio de Janeiro Autor de diversos llibres Stravinsky , 1965 Diabelli Diabolico , 1979, collaborà a més en enciclopèdies Universalis , Grove , Riemann , Larousse , Fasquelle Com per a tants altres músics francesos de l’època, la descoberta a través de Leibowitz del dodecatonisme…

Inicià la seva formació a Anglaterra, amb GPS Jacob, RO Morris i J Ireland, i amplià els estudis al Nou Conservatori de Viena 1937, al mateix temps que rebia lliçons d’A Webern En retornar a Anglaterra treballà com a productor a la BBC El seu estil inicial conté fortes dosis d’emmirallament envers el Romanticisme la música de F Liszt es pot resseguir en les obres primerenques per a piano Després, la major part de la seva producció s’inclou en la tècnica serialista, com és el cas de Night Music , dedicada a Webern, o de Passacaglietta , dedicada a A Schönberg La seva obra simfònica mostra l’…

Estudià composició amb Newton Padua a Rio de Janeiro 1938-42 i, a més, amb HJ Koellreutter També estudià violí i tocà amb diverses orquestres Durant aquests anys, compongué utilitzant els principis dela tècnica serial, recurs que abandonà el 1949 quan, en traslladar-se a Recife, establí contacte amb el folklore local El seu treball és molt representatiu de l’escola nacionalista brasilera, amb suites simfòniques com Paulista i Pernambucana , o l’obra Inúbia do Cabocolinho , per a orquestra, entre d’altres Escriví, a més,…

Bàsicament autodidacte, estudià harmonia i contrapunt durant un curt període de temps amb A Schönberg i en 1920-22 estudià piano amb Franz Schmidt a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià a fons el sistema dodecatònic i l’aplicà a les seves obres Es guanyà la vida tocant el piano en cinemes i bars de la capital austríaca, com a director d’una banda i també com a compositor per al cinema -tot utilitzant el pseudònim de Hanns Elin-, fins que el 1958 començà a ensenyar composició a la Musikhochschule de Viena El 1965 ocupà una plaça de professor en aquest centre La seva producció és diversa…

Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del seu catàleg,…

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins al…

Format al Conservatori de Música de Colònia, entre el 1924 i el 1930 realitzà estudis de musicologia a la universitat d’aquesta ciutat Fou el redactor dels programes de mà dels concerts Gurzenich, organitzats per la Konzertgesellschaft Societat de Concerts, del 1925 al 1969, activitat interrompuda entre el 1933 i el 1944 Dirigí diversos programes musicals nocturns a la Ràdio de l’Alemanya Occidental entre el 1948 i el 1965 on, el 1951, fundà el primer estudi de música electrònica També es dedicà a la docència i en 1965-71 exercí de professor a la Musikhochschule de Colònia En el seu catàleg…

Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa estigué marcada per l’ús…

Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Bratislava amb F Kafenda Després prosseguí els estudis al Conservatori de Praga amb V Novák 1931-33 De seguida es dedicà a l’ensenyament teoria i pedagogia musicals, que compaginà amb la composició El 1972 fou nomenat president de la Unió de Compositors Eslovacs La seva música s’inspira en els cants populars d’Eslovàquia i n’extreu recursos modals pel camí de la polimodalitat arribà a l’atonalisme, però sense adoptar del tot la tècnica serial És sobretot conegut per les seves òperes Krútnava 'El remolí', 1949 i Svätopluk 1959-…

Estudià a la Universitat de Nova York, on es graduà els anys quaranta Es dedicà a la docència, que exercí en diversos centres universitaris, com ara la Universitat de Louisville 1949-57 i la Universitat de Califòrnia 1957-61, i fou professor convidat a la Universitat de Yale, a la de Nova York i a la de Pennsilvània Des de la dècada de 1930 se sentí atret per la música i el pensament d’A Schönberg, A Berg —l’obra del qual estudià a fons, fins a esdevenir-ne una autoritat— i A Webern Feu una interpretació molt personal del dodecatonisme, a partir del qual desenvolupà el seu propi sistema…