Resultats de la cerca

En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major De vegades, altres graus de l’escala que es…

El setè grau natural del mode menor sol natural en la tonalitat de la menor, per exemple queda a distància d’un to sencer respecte de la tònica, cosa que fa impossible si més no en la tonalitat tradicional que pugui actuar com a sensible i resoldre a la tònica La seva tendència melòdica és el descens de to En el mode major, el setè grau és a distància de semitò de la tònica i és per naturalesa una sensible, però pot ser considerat també una subtònica si forma part d’un disseny melòdic descendent o si apareix en alguna situació en la qual no hagi de resoldre a la tònica per exemple quan, en…

El tetrardus authentus corresponia al setè mode, també anomenat mixolidi , i el tetrardus plagalis , al vuitè mode o mode hipomixolidi

És el mode comú al setè autèntic i vuitè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tetrardus 'quart' perquè és el mode basat en la quarta de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de sol, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions

És una versió simplificada del sistema hexacordal de Guido d’Arezzo destinada a facilitar la lectura i l’aprenentatge de la música Consta només de quatre síllabes o noms de nota, fa-sol-la-mi, que en el mode major s’utilitzen seguint la seqüència fa-sol-la-fa-sol-la-mi equivalent a les notes do-re-mi-fa-sol-la-si, en do M, del solfeig modern El mode menor se solmitza seguint la seqüència la-mi-fa-sol-la-fa-sol equivalent a les notes la-si-do-re-mi-fa-sol, en la m, del solfeig modern L’única regla és utilitzar el mi per a anomenar el setè grau de l’escala major o el segon de la menor La resta…

Desenvolupà tota la seva carrera a Sant Marc de Venècia, on el seu pare havia estat instrumentista Entre el 1615 i el 1623 hi serví com a cantant i el 1627 succeí a Alessandro Grandi com a mestre de capella assistent de C Monteverdi El 1644 en fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la mort Juntament amb A Grandi i Ignazio Donati, Rovetta fou un dels compositors més efectius a l’hora d’explotar l’anomenat stile concertato del nord d’Itàlia Pràcticament tota la seva producció musical és vocal Compongué música religiosa -salms, motets i misses- i també profana, com cantates,…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i amb C Marcel-Dubois, amb qui s’especialitzà en etnomusicologia, a la Sorbona de París Fou professor d’aquesta matèria al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i investigador responsable de la Fonoteca de Música Tradicional del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, institució des de la qual impulsà nombrosos projectes de recuperació de la música de tradició oral Fou també membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d…

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau de sol deriva de la lletra G

Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…

Fou el setè fill de Pierre Devienne i la seva segona esposa, Marie Petit Probablement rebé la seva primera formació musical de l’organista Morizot a Joinville, i entre el 1776 i el 1778 fou alumne del seu germà gran, establert a Alemanya Aquest darrer any s’enrolà al cos musical del regiment de cavalleria de la Royal Cravate El 1779 estudià flauta amb el principal flautista de l’orquestra de l’Òpera, Félix Rault, i l’any següent entrà a formar part del conjunt de música de cambra al servei del cardenal de Rohan, on restà fins el 1785 El 1780 s’estrenà a París una composició seva, que suposà…