Resultats de la cerca

Treballà com a professor de cant, i ensenyà a la Universitat de Berlín Fou membre de l’Akademie der Künste El 1858 publicà el primer tractat sobre la transcripció de la notació mesurada dels segles XV i XVI a la notació musical moderna Fou autor, també, d’un tractat de contrapunt 1862 Participà en el moviment coral alemany amb la composició de diferents obres a cappella El seu estil deriva de la influència d’AE Grell i CF Zelter, els quals imposaren l’anomenat "nou estil a la Palestrina", una escriptura de tipus contrapuntístic sever que cercava l’equilibri i la claredat dins d’…

Infant de cor a la capella de la cort electoral de Dresden, el 1612 en fou nomenat organista Gràcies a la protecció de l’elector viatjà a Augsburg, on estudià amb l’organista Ch Erbach fins el 1615 De retorn a Dresden rebé lliçons de composició de H Schütz El 1625 fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’ensenyar els infants de cor La seva Partitura seu Tabulatura italica 1631 per a orgue és una collecció de trenta-sis fugues de dues a quatre veus en cadascuna de les dotze tonalitats, i pot considerar-se com un model pedagògic de prima prattica instrumental, amb el contrapunt …

Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen musicum està…

Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant Sever i…

D’origen humil, rebé la primera educació musical a Laon, probablement a càrrec del seu oncle, un músic local Fou organista a Saint-Merry París des del 1664 i organista del rei des del 1678 En la seva època assolí un èxit considerable com a compositor, com ho palesen les nombroses reimpressions de les seves obres per a clavicèmbal També fou molt conegut pel seu coneixement i pràctica de l’art de l’orgueneria Fou així mateix un prestigiós i influent professor d’orgue, que tingué com a deixebles N de Grigny, F Dagincour i JN Geoffroy De la seva producció musical es conserven un volum de motets i…

Va estretament unit a la tradició poeticolitúrgica Així, cal esmentar, ja als segles II-III, els himnes de Bardesanes, a Edessa, compostos per a ser cantats a l’església, i, posteriorment, i per a contrarestar la doctrina poc ortodoxa de Bardesanes, els himnes de sant Efrem de Nísibis segle IV, a la mateixa Edessa Les principals formes himnòdiques cantades en les esglésies de tradició siríaca són memra , madraixa , 'onita , soguita , 'enyana i tesbohta Com en la tradició bizantina, també la música litúrgica siríaca coneix el sistema de vuit tons o modes, l' okt´oekhos , del qual, en la…

Es considera que el ricercare imitatiu és l’equivalent instrumental del motet vocal De tempo més aviat lent, es caracteritza pel tractament imitatiu dels diferents temes que apareixen, i sovint utilitza recursos contrapuntístics, com ara l’augmentació, la disminució o la inversió El ricercare imitatiu podia ser per a un conjunt d’instruments o per a orgue En la primera modalitat, conreada per autors com H Isaac o A Willaert, s’observa un estil molt proper al motet, amb nombroses entrades imitatives En la segona modalitat, conreada per autors com A Gabrieli, G Frescobaldi o JS…

Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta…

Començà l’aprenentatge musical com a escolà de cant de la catedral de Tortosa Posteriorment es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Francesc Queralt, mestre de la catedral Ben aviat pogué assumir les funcions de mestre segon de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona i organista de l’església de Sant Sever, època en què començà a posar de manifest el seu talent amb la composició del Lauda Jerusalem a vuit veus, el Domine non est a dotze veus i l’oratori El juicio universal , estrenat el 1804 El 1807 guanyà per oposició la plaça de mestre de capella de Màlaga…

Segons aquests vuit tons es troben agrupats els textos poètics dels oficis i de la missa dels diumenges durant l’any, començant després de la Pentecosta fins a la propera Quaresma Durant aquest temps, els diumenges es van succeint d’acord amb el to adient en petits cicles de vuit setmanes corresponents als vuit tons Sobre la base de textos anteriors, aquest recull organitzat segons els vuit modes es constituí entorn dels segles VII-VIII Apareix en l’antiga litúrgia de Jerusalem, com queda testimoniat en l’antic Iadgari o himnari georgià, i també en la litúrgia armènia, bizantina, siríaca, etc…