Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
presto
Música
Indicació de tempo molt ràpid.
Tot i que actualment prescriu un tempo més ràpid que l' allegro , fins a la fi del segle XVIII ambdues indicacions podien significar pràcticament el mateix El superlatiu prestissimo indica un tempo encara més ràpid, sovint tant com sigui possible
entonació
Música
Acció d’emetre una nota o una sèrie de notes per part de la veu humana o també d’un instrument (més aviat els d’arc o de vent, en els quals l’afinació depèn de l’intèrpret, i no aquells, com l’orgue o el piano, en què es fixa prèviament).
Entonar pot significar simplement ’cantar', però en un sentit més específic del terme representa el fet de donar a cada so la seva alçada adequada, la qual cosa dependrà del tipus d’afinació utilitzada per a l’estil de música en concret
jubilus
Música
En cant gregorià, melodia melismàtica molt florida sobre una determinada síl·laba.
Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns…
missa votiva
Música
Missa celebrada sense que ho demanin les prescripcions litúrgiques, encarregada per algun fidel per un motiu personal.
Per exemple, la inacabada Missa en do menor KV 427 fou el resultat d’una promesa feta per WA Mozart en el cas de fer realitat el seu desig de casar-se amb Constanze Weber Quan després de llurs noces anà per primera vegada a Salzburg, la promesa havia de fer-se efectiva, però faltaven, com és sabut, bona part del credo i tot l’agnusdei El més probable és que Mozart la fes interpretar el 25 d’agost de 1783 tot afegint-hi fragments d’altres misses per completar el que mancava Representa un interessant cas de missa votiva, en el qual el compositor es fa l’encàrrec a ell mateix Naturalment una…
criptografia
Música
Ús de la notació musical per a comunicar missatges extramusicals només perceptibles pels coneixedors del codi utilitzat.
Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H si♭-la-do-si♮, utilitzat pel mateix JS Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors el tema D-S-C-H re-mi♭-do-si♮ simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D Šostakovič utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm 8 , i els moltíssims…
legato
Música
En una partitura, tipus d'articulació que indica que l’execució d’una línia melòdica o d’una frase musical ha d’ésser contínua, és a dir, que les notes successives no són separades per silencis.
La forma catalana equivalent és ’lligat' En els instruments de vent i en la veu significa que totes les notes s’han d’emetre amb una sola emissió d’aire i en els instruments d’arc amb un sol cop d’arc De vegades això no és possible materialment, però una interpretació hàbil pot mantenir l’efecte del legato durant frases llargues que fan imprescindible renovar l’aire o canviar l’arc En els instruments de tecla o de corda polsada el legato s’assoleix coordinant l’atac de cada nota amb el final de la precedent de manera que no hi hagi cap espai de silenci entre les dues El legato abreujat de…
George Grove
Música
Enginyer, musicòleg, educador i editor anglès de la primera edició del Grove Dictionary.
Inicià la seva educació musical amb la seva mare, i després l’aprofundí amb John Blackburn, organista de l’església del seu poble El 1836 començà la seva formació com a enginyer civil amb Alexander Gordon, i tres anys després fou admès com a graduat a la Institució d’Enginyers Civils, on participà en diversos projectes L’any 1852 es traslladà a Sydenham i conegué el canonge de Canterbury, que l’introduí en la recerca bíblica Fou aleshores que collaborà amb William Smith en el Dictionary of the Bible durant els següents set anys, la qual cosa li permeté desenvolupar la idea del diccionari de…
Jean-Jacques Rousseau
Música
Escriptor, filòsof, teòric de la música, compositor i copista francosuís.
Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…
dominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en dominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics i sintàctics propis de la dominant.
La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són en el mode major, el I, el…
Albert Roussel
Música
Compositor francès.
Vida Inicià la carrera d’oficial de marina, i en el seu temps lliure es dedicava a la música, que havia après a l’escola Un cop abandonada la marina, estudià amb E Gigout i V d’Indy a la Schola Cantorum, on d’ençà del 1902 fou professor de contrapunt, fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà com a voluntari En acabar el conflicte bèllic s’establí a Normandia, des d’on compongué la major part de la seva obra La música de Roussel s’inscriu dins l’ambient de contestació del model wagnerià que regnava a la França del començament del segle XX, tot i que l’autor mirava de…
,