Resultats de la cerca

Els instruments que interpreten aquesta obra tenen una melodia determinada, que en la partitura per a orquestra està escrita entre les corresponents a altres instruments, però que en la particella apareix sola En una orquestra, cada intèrpret té la seva particella amb tot, en el cas que més d’un instrument toqui la mateixa part, la particella és compartida per aquests músics, que se situen davant el mateix faristol

Es caracteritza melòdicament per la improvisació vocal, estructurada en estrofes de quatre o cinc versos octosíllabs sobre un senzill esquema harmònic Es pot catalogar dintre del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi entre aquest i el cante hondo Es troben malaguenyes estilitzades en les obres d’I Albéniz Iberia , M Ravel Rhapsodie espagnole i E Chabrier España

És el fruit de l’aflamencament dels fandangos de Granada, en incorporar-los els gitanos del Sacromonte a les seves zambras , on es barrejaven balls i cançons purament folklòrics amb elements flamencs La granadina es pot catalogar dins del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi, els cants del qual deriven principalment dels anomenats fandangos grandes , més guarnits i d’interpretació menys intensa que el cante jondo

Gairebé no es tenen dades sobre la seva biografia Segons P de Ronsard, fou deixeble de Josquin Des Prés Alguns documents el situen al servei de la capella reial francesa durant el primer quart del segle XVI De la seva producció musical s’han conservat quatre misses, algunes chansons profanes i una vintena de motets La major part de les seves composicions foren editades entre el 1520 i el 1578, principalment per P Attaignant També s’han conservat transcripcions per a orgue d’algun dels seus motets En les misses i els motets utilitzà sovint la tècnica del cantus firmus

Hereu dels ensenyaments de l’organista Pasqual Pérez, unes fonts el situen el 1839 com a organista a la parròquia de Sant Tomàs, i des del 1846, també com a organista, a Sant Bartomeu És autor d’obres líriques, entre les quals cal esmentar les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855, i d’una òpera, Werther , de la qual no se sap si s’arribà a estrenar Publicà una collecció titulada Cantos populares valencianos , que el feu mereixedor d’un guardó a l’Exposició Universal de Viena del 1873 Compongué també música religiosa, com ara una Salve dedicada a la Mare de Déu…

D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot de Jacint, continua l’…

Deixeble de Josep Reig, mestre de capella de Santa Maria del Mar, el 1669 assumí aquest càrrec interinament Cinc anys després en fou nomenat mestre en propietat, activitat que dugué a terme fins a la seva mort Només es coneixen vuit obres d’aquest autor -quatre de litúrgiques i quatre de música de romanç-, perquè moltes foren destruïdes en l’incendi de l’arxiu de la basílica de Santa Maria del Mar el 1936 cal destacar-ne tres a quinze veus, un joc sencer de completes, el càntic Nunc dimittis i el villancet Atención, atención , que el situen en la pràctica dels recursos habituals…

Es desconeix el lloc del seu naixement, encara que diverses versions el situen a Alemanya, Eslavònia o Itàlia Els fonaments de la música i el coneixement de l’arpa foren les beceroles musicals de la seva formació A París perfeccionà l’educació musical i estudià composició La seva primera opéra comique fou Julie 1772, de la qual Mozart utilizà l' air "Lison dormait dans un bocage" com a base temàtica de la variació K264 Aquest no fou l’únic cas en què un air de Dezède s’utilitzà com a base d’una variació La seva producció musical està constituïda majoritàriament per òperes, tot i…

Fou deixeble d’Aleix Mercè a la catedral de Lleida, on era membre del cor Més tard estudià clarinet amb A Santamaña i violí amb P Ichart Les dades que es tenen sobre ell el situen com a instrumentista de la catedral de Lleida, i també en diferents orquestres actives a la ciutat Fundà una orquestra de ball que portava el seu nom, amb la qual actuà arreu de Catalunya Posteriorment s’establí a Barcelona com a violinista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, tasca que compaginà amb la gestió d’un establiment de venda de partitures Compongué obres simfòniques i realitzà un miler d…

Les dades conegudes el situen a Madrid el 1774 com a compositor dedicat al teatre El 1776 succeí a Antoni Guerrero com a músico de compañía Durant el període 1792-97 treballà com a compositor teatral amb dues companyies establertes a Madrid Quan esclatà la guerra de la Independència treballà en diverses tasques, per exemple com a mestre de música d’infants i com a copista de música Collaborà amb el lletrista Ramón de la Cruz Laserna cultivà l’òpera, la sarsuela, el sainet, la comèdia i, sobretot, la tonadilla escénica Tot i que majoritàriament la seva producció musical està…