Resultats de la cerca

Realitza investigacions en els camps de la sociologia de la música, de la cultura i dels mitjans de comunicació Enginyer civil i doctor en sociologia per l’EHESS 1991, és director del Centre de Sociologie de l’Innovation École des Mines de París Després d’haver estudiat el món del disc a França Les professionnels du disque , 1981 L’économie du disque en France , 1978, va abordar l’ense nyament de la música Comment la musique vient aux enfants Une anthropologie de l’enseignement musical La seva obra més destacada en l’àmbit musical és La passion musicale Une sociologie de la médiation 1993…

Es llicencià en filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford i és doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley Ha impartit classes de sociologia a la Universitat de Warwick i ha dirigit el John Logie Baird Center for Research in Film, Television and Music, de la Universitat Strachclyde, a Glasgow Des del 1999 és professor al departament de Film & Media Studies, de la Universitat de Stirling Escòcia Ha estat collaborador habitual de publicacions com ara "New Society", "Time Out", "Cream", "Village Voice" o "New York Rocker" Coeditor…

Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the…

Estudià composició a Budapest 1907-10 i aplegà música popular tot viatjant per Transsilvània i el nord d’Hongria 1910-12 Entre el 1910 i el 1917 tocà la viola en diverses formacions orquestrals i el 1919 fou nomenat professor a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on treballà fins que es retirà el 1959 També es dedicà a la composició i a la recerca en el camp de la història de la música, especialment la del seu país És un dels fundadors de la musicologia hongaresa moderna El seu treball mostra una àmplia varietat de coneixements, des de la història de tots els períodes de la música…

Estudià història a la Sorbona i música al Conservatori de París i es graduà com a arxiver paleògraf a l’École de Chartres Treballà al departament de música de la Biblioteca Nacional de París, primer com a bibliotecari 1950-70 i després com a cap del departament Fou professor de musicologia a la Universitat de Brusselles des del 1965 i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes-Études des del 1973 Els seus interessos eren diversos, però es dedicà especialment a la sociologia de la música, la música francesa del segle XVI, C Debussy i la història de la bibliografia És autor…

Estudià a la Sorbona i a la Universitat de Berlín amb Philipp Spitta Es doctorà el 1894 amb les tesis Les Rapports de la musique et de la poésie considerées du point de vue de l’expression i De Parabaseos partibus et origine El 1888 començà a fer classes als instituts Condorcet i Louis-le-Grand L’any 1901 fundà la "Revue d’histoire et de critique musicales", que el 1904 es convertí en la "Revue musicale" Collaborà com a crític musical en moltes revistes i diaris Entre el 1904 i el 1912 ensenyà història de la música al Collège de France Les seves lliçons foren publicades amb el títol Eléments…

De jove es traslladà amb la seva família de Java a Holanda, país on estudià sociologia i psicologia Parallelament rebé lliçons de cant de T Van Willingen i el 1959 guanyà el primer premi del Concurs Vocal de Hertogenbosch També fou guardonat en concursos de cant a Brusselles 1959 i Munic 1964 Especialitzat en la interpretació de música sacra i d’oratoris, ha desenvolupat una brillant carrera arreu d’Europa, els Estats Units i el Canadà i ha estat sollicitat en més d’una ocasió per directors com N Harnoncourt Són especialment destacables les seves interpretacions de l’obra sacra…

Estudià composició i direcció al Conservatori de Praga i més tard feu història de la música, literatura i filosofia a Praga mateix i a Viena, ciutat aquesta darrera on fou alumne de G Adler, R Lach i E Wellesz El 1929 conegué l’eminent psicòleg Karl Bühler i llavors decidí iniciar els estudis de psicologia, disciplina que cursà a la universitat de la capital austríaca Del 1946 al 1972 dirigí l’Institut de Psicologia a la Universitat de Magúncia Wellek rebé una gran influència de Fèlix Krueger, representant destacat a Leipzig del corrent ganzheit und gestalt la totalitat i la forma Guanyà la…

Rebé lliçons de teclat amb el kantor de la seva localitat de naixement, pero fou autodidacte pel que fa al coneixement teòric El 1769 començà els estudis de dret a la Universitat de Göttingen i a partir d’aleshores estigué implicat en les diferents activitats musicals d’aquesta universitat, on dirigí grups vocals i instrumentals i ensenyà orgue i teoria La seva major contribució és l’obra Über JS Bachs Leben, Kunst, und Kuntswerke 'Sobre la vida, l’art i les obres de JS Bach', biografia de JS Bach que publicà el 1802, i que pertany a l’època en què es revalorà l’obra d’aquest músic Tot i que…

Estudià sociologia a la Universidad Complutense de Madrid, música al Conservatori del Liceu i ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat crític d’òpera, música, teatre i dansa en diverses publicacions de l’Estat i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, i el 1996 passà a ser-ne el director artístic Coneixedor dels diversos corrents de la dramatúrgia internacional, ha afavorit al Liceu la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans La Fura dels Baus, C Bieito, M Gas, Comediants, A Garcia…