Resultats de la cerca

Vida Figura polifacètica de la música a l’Estat espanyol, destacà en diversos àmbits la interpretació, la composició, la docència, la gestió administrativa i política i l’assaig A Madrid fou deixeble del pianista José Cubiles i del compositor Conrado del Campo Com a pianista actuà tant a l’Estat espanyol com a la resta d’Europa Fou subcomissari tècnic de la Comisaría Nacional de Música durant el règim franquista, director dels Cursos de Compostela des del 1958, professor dels Cursos Manuel de Falla de Granada, creador del Concurs d’Interpretació d’Ourense i, a Conca, de les Semanas de Música…

Vida És conegut bàsicament per la seva faceta com a poeta en llengua castellana i també com a crític d’art Les seves poesies creen un món oníric on la màgia i els rituals de velles cultures, que tan bé coneixia, tenen un paper decisiu Musicalment, fou deixeble de F Ardèvol i membre del Cercle Manuel de Falla Com a compositor se serví a vegades de l’atonalisme i entre les seves obres sobresurten el Preludi per a cinc instruments 1948, Himne i la Suite atonal per a piano S’interessà també per la crítica i l’assaig musical i escriví diferents articles sobre música, a més d’un llibre molt notable…

Vida Inicià la seva formació musical en l’àmbit familiar, especialment sota la guia del seu padrastre Fou director de l’orquestra del Teatre Principal de Palma El 1836 s’installà a París, on estudià amb H Collet i A Elwart, i on també exercí de professor de cant Posteriorment fou mestre de capella i cambra de la reina Isabel II i professor de cant del Reial Conservatori de Música i Declamació de Madrid Fou membre de l’Institut de França i de la Reial Acadèmia de San Fernando Després de vint-i-sis anys a la cort madrilenya retornà a Mallorca a causa del seu nomenament com a Batlle del Reial…

Inicià els estudis musicals a Badajoz i els continuà amb E Arrieta al Conservatori de Madrid, centre on el 1870 obtingué el primer premi de composició Fou un flautista notable i redactà un mètode d’aquest instrument La flauta su historia, su estudio Mai, però, no aconseguí la càtedra de flauta al Conservatori de Madrid Durant divuit anys exercí com a director en diferents teatres madrilenys i compongué algunes sarsueles amb autors com M Fernández Caballero, T Bretón, J Rogel i T López Torregrossa Fou, però, quan començà a collaborar amb F Chueca que arribaren els…

Vida Es formà musicalment al monestir de Montserrat 1767-72, sota el mestratge del pare Anselm Viola Guanyà, per oposició, la plaça de primer violí de la catedral de Tarragona La "Gaceta Oficial de Madrid" del 4 de maig de 1802, citada per B Saldoni, esmenta que Ràfols escriví un tractat sobre la simfonia, i també que era prevere En aquest tractat, a més d’exposar tota una sèrie de consideracions i observacions pel que fa a aspectes de la gramàtica compositiva, Ràfols basa els principis de la seva preceptiva musical en l’autoritat del pare Josep Antoni Martí, que fou mestre de capella del…

Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco el Grande a…

Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas et Mélisande…

Notació mensural © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc Bibliografia Apel, W The Notation of Polyphonic Music 900-1600 , The Mediaeval Academy of America, Cambridge, Massachusetts 1953 Bent, I, Hiley, D, Bent, M…

Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar música al conservatori i dret a la universitat Tot i que es llicencià 1904 i doctorà 1923 en dret, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors, i del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove s’interessà per la composició musical, però en no assolir…

Vida Estudià amb V Pastallé a Sallent i més endavant amb G Garganta a Barcelona i amb I Philipp a París Abans de la guerra civil de 1936-39, actuà com a solista amb la Banda Municipal de Barcelona i amb l’Orquestra Pau Casals L’any 1932 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu, institució que dirigí després de la guerra civil durant gairebé cinquanta anys Dugué a terme una important carrera com a acompanyant amb V dels Àngels, C Badia, F Callao, C Callao, M Caballé, C Supervia, R Torres i E Vendrell, entre d’altres Tocà en grups de música de cambra juntament amb alguns dels…