Resultats de la cerca

Els modes gregorians són sovint definits pel seu àmbit i per les notes que tenen el paper de finalis i repercussa Les tendències melòdiques i les possibilitats estructurals resultants diferencien el que és un mode del que seria simplement una escala, és a dir, que el material en forma d’un grup de notes ordenades no és suficient per a constituir un mode si no es defineixen unes línies de força en les relacions d’unes notes amb les altres Igualment important per a definir la personalitat melòdica de cada mode és l’existència dels tipus melòdics, configuracions que apareixen de manera…

A grans trets consisteix en un seguit de variacions sobre un basso ostinato harmonitzat d’una manera molt simple alternança tònica-dominant, sovint manllevat d’entre els típics de la romanesca

Encara que el terme no impliqui diferències formals amb la fuga Kleine Fuge de l' Àlbum de la joventut de R Schumann, en ocasions pot haver-hi diferències importants de construcció, com a la fughetta variació 10 de les Variacions Goldberg , de JS Bach, que té una inusual estructura bipartida i, en canvi, no té els típics episodis que separen les entrades del tema

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…

Ingressà a l’orde augustinià i destacà com a predicador La seva carrera musical es desenvolupà al nord d’Itàlia Fou organista a Venècia, on es trobava cap al 1615, i a Perusa L’any 1622 fou nomenat mestre de capella de Santa Eufèmia, a Verona Des del 1623 fins al 1629 ocupà la plaça d’organista a Sant Esteve de Venècia, i del 1630 al 1634 a Mòdena Després d’uns quants anys a Camerino com a mestre de capella de la seva catedral, des del 1643 fins a la seva mort treballà a San Mauro Noventa di Piave Publicà diversos llibres de música religiosa per a diferents conjunts vocals amb instruments La…

Fill d’un soldat alsacià establert a Londres com a violinista, del 1830 al 1835 estudià piano amb I Moscheles, i el 1832 debutà com a pianista en un concert al Covent Garden El 1835 es traslladà a França, on durant alguns anys treballà com a professor, concertista i director d’orquestra Durant aquest mateix període viatjà per tot Europa i entrà en contacte amb els músics més importants de l’època F Liszt, H von Bülow, G Meyerbeer, H Berlioz, etc El 1851 es casà amb la vídua de l’editor Gottfried Martin Meyer i es traslladà a Alemanya, on convertí l’editorial de la seva esposa en la Henry…

Estudià dret a la Universitat de Kíev i música amb professors particulars abans d’entrar al conservatori, on el 1913 fou alumne de composició de R Glière Diplomat el 1919, impartí classes al mateix conservatori, i el 1935 en fou nomenat professor de composició i orquestració Ensenyà també al Conservatori de Moscou durant dues etapes 1935-38 i 1941-44 Dirigí la Filharmònica Ucraïnesa Entre els seus alumnes cal esmentar KA Karajev i V Silvestrov Tot i la influència d’A Skr’abin al començament de la seva carrera, com es fa palès en la Simfonia núm 1 1918, en el Trio amb piano núm 1 1922 ja es…

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb…

Hi ha poca informació d’abans del 1639 -any en què està documentat com a mestre de guitarra a Bolonya- de qui fou un dels guitarristes més importants del segle XVII Després d’haver estat durant un temps músic del duc de Màntua i de l’arxiduc d’Àustria, el seu renom i les seves primeres obres impreses per a guitarra sola, els Scherzi armonici 1639 i els Varii caprici per la ghitarra spanuola 1643, feren que, a mitjan segle, fos cridat a París pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Com molts altres músics italians que s’establiren a la cort francesa durant aquella època, pogué menar una carrera…

Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel  alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de molts grups…