Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és el so Alguns…

En els instruments de percussió, sobretot en les timbales, el fet de posar una tela damunt la pell per a disminuir-ne la sonoritat, a manera de sordina

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i claus, produïa…

Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats, generalment set, un per…

Altaveu de greus, electrodinàmic © Fototecacat Transforma un senyal elèctric procedent d’un instrument elèctric o electrònic, un enregistrament, un micròfon o un sintetitzador, en un senyal acústic que és radiat a l’aire N’hi ha de diversos tipus segons el principi físic en què es basi la transducció electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics Per a la reproducció de sons musicals s’utilitzen fonamentalment els electrodinàmics i, ja en segon lloc, els electroestàtics Les característiques d’un altaveu són determinades per la regularitat de la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció L’altura sonora varia quan l’instrumentista modifica la forma de la làmina en doblegar-la, produint sons més aguts a mesura que n’augmenta la corbatura És per això que el pas d’una nota a l’altra sol fer-se en forma de glissando També poden obtenir-s’hi efectes de vibrato molt característics A l’Europa occidental la làmina d’acer amb arc fou introduïda cap a l’any 1925 Fou un instrument d’ús corrent, en forma de xerrac ordinari, que substituí el flexatò a les orquestres de jazz Posteriorment ha estat utilitzat per a produir efectes…