Resultats de la cerca

Vida El 1940 començà la seva carrera en el periodisme musical, i aviat es convertí en un dels crítics musicals més importants de la postguerra Escriví en diferents diaris i revistes, com "Arriba" 1943 i "Informaciones" 1960-66, i la resta de la seva carrera estigué vinculada a l'"ABC" Collaborà en algunes de les principals publicacions especialitzades dins l’àmbit espanyol i internacional Fou comentarista de Ràdio Nacional d’Espanya i Televisió Espanyola Impartí nombroses conferències, i realitzà un incansable esforç per a millorar la posició dels músics i de la música a Espanya i fomentar la…

Vida Ingressà en la Companyia de Jesús el 1763 i es formà a Madrid L’expulsió dels jesuïtes el 1767 el portà a Còrsega i després a Itàlia En un intent de guanyar-se altre cop els favors dels dirigents del seu país, abandonà l’orde el 1769 i s’ordenà de sacerdot Entre el 1773 i el 1778 estudià filosofia, matemàtiques i medicina a la Universitat de Bolonya i entrà a formar part del cercle d’amistats de P Martini Amb la complaença de l’erudit sacerdot italià, inicià la redacció d’una història del teatre musical a Itàlia, en tres volums, titulada Le rivoluzione del teatro musicale italiano dalla…

Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’…

Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…

Després d’una primera etapa versionant temes de Led Zeppelin, Creedence o Deep Purpple, el 1985, amb la incorporació del bateria Martín Rodríguez, el grup començà a compondre temes en català El 1988 M González abandonà la formació, i Q Mandado assumí el paper de cantant Aquell any enregistrà el primer disc, Els Senyors de els pedres , que ja deixava veure la seva característica retòrica marcadament medieval, juntament amb unes melodies molt elaborades Posteriorment, se n’editaren Terra de vente s 1990, L’últim segell 1991, Contes i llegendes 1993 i Eclipsi 1995, en…

La recapitulació pot tenir lloc de manera diacrònica L van Beethoven Simfonia núm 9 , opus 125 IV Presto o sincrònica A Bruckner Simfonia núm 8 , IV Finale i pot situar-se tant al principi mateix exemple de Beethoven com al final mateix exemple de Bruckner del moviment El terme recapitulació es reserva per a la represa, sovint fragmentària, de temes de moviments anteriors forma cíclica Per a la represa de temes d’un mateix moviment s’utilitza el terme reexposició

Es crià a Detroit, on d’adolescent cantà amb Charlie Parker i altres músics que visitaven la ciutat El 1951 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton i s’installà a Nova York Del 1960 al 1963 actuà amb Ray Charles, amb qui gravà un disc a dues veus Malgrat les ofertes que rebé d’importants companyies discogràfiques per a fer música de caràcter més comercial, treballà sempre amb els seus propis temes i les recreacions molt personals que feia dels temes estàndard, com ara a The Audience with Betty Carter 1979 o Look what I got 1988 Sempre es feu acompanyar per músics joves…

Ajudà a definir la música del cantautor dels EUA, amb els seus temes folk , la seva veu fosca i vellutada i les seves cançons introspectives, en l’època de plena efervescència del rock dur, entre els anys seixanta i setanta De família de músics, deixà l’escola a setze anys i feu el seu primer enregistrament el 1968 No aconseguí la popularitat fins el 1970, amb el disc Sweet Baby James , que incloïa temes com Country road , Oh Susanna , Blossom i Fire and rain L’any següent mantingué la fama amb Mud Slide Slim i la versió de You’ve got a friend , escrita per Carole…

El terme és aplicat especialment a la peça organística amb què s’acompanya la sortida de la congregació en acabar un servei religiós Sovint aquesta obra és improvisada, de vegades sobre temes gregorians o corals També s’utilitza en la música per a orquestra i el teatre líric Contraposat a preludi, el terme és sinònim de coda o epíleg Moltes vegades empra motius, temes o material musical exposats amb anterioritat en la resta de l En aquest sentit, P Hindemith, per exemple, conclogué el seu Ludus tonalis amb un postludi que consisteix en la represa i inversió del…

Fou un dels cantants de soul més influents dels anys seixanta Redding esdevingué el músic més representatiu de l’anomenat so Stax o soul del sud Es tracta d’un tipus de soul enèrgic, característic dels anys seixanta, impulsat des de la discogràfica Stax, amb arranjaments senzills i temes sentimentals, que contrastava amb el soul associat a la discogràfica Motown de Detroit, molt més orquestrat Redding tenia una veu potent i rogallosa i, estava molt influït per Little Richard i Sam Cooke Entre el 1964 i el 1967 compongué temes que es convertirien en autèntics clàssics…