Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…

Començà tocant a la Cobla La Principal de Tortellà El 1926 es traslladà a Barcelona i ingressà a la Cobla Barcelona, on romangué fins que entrà a la Banda Municipal de Barcelona el 1930 Aquest fet, però, no impedí que durant molts anys continués actuant amb diverses cobles Fou catedràtic de tenora i tible al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Compongué diverses sardanes, entre les quals destaquen Remei, Les Maries i Empar

L’any 1914 entrà a formar part de la Cobla la Principal de la Bisbal, on romangué fins l’any 1939 Considerat el millor solista d’aquest instrument, estrenà sardanes especialment compostes per a ell Fou autor de diverses obres sardanístiques en què inclogué destacats fragments solístics per a tible, entre les quals destaquen Record o Victoriana

Estudià amb el mestre Paul Pierné Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili 1949, i amb la gran orquestra Brasil 1965-71 Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora Edità un tractat d’instrumentació per a cobla El 1980 fundà la cobla La Principal del Rosselló, de la qual fou director És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre…

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…

Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista…

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…

Estudià amb el mestre Duran de l’Armentera Actuà amb la Cobla Principal de la Bisbal entre el 1922 i el 1927 i en 1929-65 formà part de la Cobla Barcelona És autor del Mètode per a tenora i tible , que es publicà el 1950

Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà