Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
José María Iparraguirre y Balerdi
Música
Compositor, cantant i bertsolari basc.
Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element políticament…
Zakharij Petrovic Paliašvili
Música
Compositor i folklorista georgià.
Rebé les primeres lliçons de música en una església catòlica de Kutaisi, on aprengué a tocar l’harmònium i el piano Quan la seva família es traslladà a Tbilisi 1887, estudià primer a l’Escola de Música d’aquesta ciutat i després al Conservatori de Moscou 1900-03 Havent tornat a Tbilisi 1903, exercí la docència a l’Escola de Música i collaborà en la fundació de la Societat Filharmònica de Geòrgia 1905, d’un cor i d’una orquestra Fou també membre de la junta directiva de l’Associació per a la Representació d’Òperes en Llengua Georgiana S’interessà pel folklore georgià, al qual…
reexposició
Música
En un moviment, la represa, després d’una secció intermèdia, de la secció inicial.
La reexposició acompleix la funció de terminació forma en el cas de la forma ternària , de la forma sonata i d’algunes tipologies de la forma binària Sovint presenta modificacions respecte de la secció inicial Aquestes modificacions poden suposar expansions, compressions i reajustaments tonals Aquest darrer aspecte és especialment rellevant en el cas de la forma sonata que d’altra banda pot incloure una falsa reexposició , ja que la reexposició presenta en la tònica principal aquells temes que en l’exposició s’havien presentat en la tonalitat secundària generalment la de la dominant Així…
Giovanni Battista Lampugnani
Música
Compositor italià.
No es coneix informació relativa a la seva activitat abans de l’any 1730 A partir de la dècada dels anys trenta escriví les seves primeres òperes heroiques, com ara Candace 1732 Esdevingué un compositor d’òpera força popular, sobretot al nord d’Itàlia El 1743 era a Londres com a compositor en residència al King’s Theatre i al començament del 1746 ja havia tornat a Itàlia Una de les seves òperes, Vologeso 1753, s’estrenà a Barcelona, però no s’ha pogut documentar que ell passés per la ciutat El 1758 s’establí a Milà, on ensenyà cant, escriví diverses òperes còmiques i treballà com…
Pau Civil i Costa
Música
Tenor.
Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà…
,
contrapàs
Música
Dansa popular catalana d’origen, pel que sembla, molt antic.
Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també…
Julián Antonio Carrillo(-Trujillo)
Música
Compositor mexicà.
Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’escala quedava…
Niccolò Jommelli
Música
Compositor italià d’òpera i música sacra.
Vida La seva formació musical començà al cor de la catedral d’Aversa L’any 1725 se n’anà al Conservatorio di San Onofrio a Nàpols i el 1728 al Conservatorio Pietà dei Turchini Rebé les influències sobretot de JA Hasse i JG Graun La seva carrera començà amb dues òperes còmiques que no s’han conservat L’errore amoroso , estrenada a Nàpols el 1737, i Odoardo , presentada a Florència el 1738 Fou, però, la seva opera seria , Ricimero rè de Goti Roma, 1740 que atragué l’atenció d’un patró tan ric com influent el cardenal Henry Benedict, duc de York L’any 1741 es traslladà a Bolonya per treballar en…
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Vida Orfe de pare a cinc anys, rebé la primera formació musical de la seva mare, la pianista Victorine Lemachois Abans d’entrar al Conservatori de Música de París, el 1836, havia estudiat música al Lyceé Saint Louis i, privadament, amb A Rejcha Al conservatori rebé classes de Halévy contrapunt, Lesueur composició i Zimmermann piano A més, cursà estudis universitaris de filosofia Amb la seva cantata Fernand guanyà el Premi de Roma de composició el 1839, gràcies al qual aconseguí la beca que li donà la possibilitat d’installar-se a la Villa Medici durant més de tres anys Aquella època fou vital…
César -Auguste-Jean-Guillaume-Hubert Franck
Música
Compositor, professor i organista francès d’origen belga.
Vida La seva personalitat i les influències rebudes de moltes fonts diferents converteixen Franck en un cas únic i difícilment classificable La seva producció com a compositor, tot i ser molt irregular, conté algunes de les aportacions més significatives de la música instrumental de tot el Romanticisme Aquestes suposaren un autèntic renaixement de la música de cambra, simfònica i per a teclat francesa de la darreria del segle XIX El seu pare, Nicholas-Joseph Franck, explotà les extraordinàries dots musicals de César des del moment que les descobrí Ja el 1830 el matriculà al Conservatori de…