Resultats de la cerca

Fou deixeble de l’organista de la catedral de Barcelona Pere Alberc, el qual el recomanà al capítol de la Seu d’Urgell L’any 1567 fou contractat com a organista de la catedral d’Urgell, sota el magisteri de capella de Joan Brudieu, i hi romangué actiu fins el 1572 Després s’ocupà com a organista de la catedral de Tarragona El 1577, a causa de la marxa de Brudieu, Torres es proposà com a mestre de capella al capítol urgellenc i obtingué el nomenament, però hagué de deixar el càrrec al cap de dos anys, arran de la tornada de Brudieu Entre el 1579 i el 1585 estigué actiu a la seu de Tarragona…

Exercí com a mestre de capella a Alcalá de Henares En aquesta ciutat escriví el tractat Arte ingeniosa de música con nueva manera de avisos breves y compendiosos sobre toda la facultad della 1544, una segona edició del qual aparegué alguns anys més tard, el 1559 El 1566 se’n feu una nova edició, revisada i corregida pel mateix autor El tractat és bàsicament de caràcter pràctic i ofereix moltes indicacions sobre la interpretació del cant pla i de la polifonia En alguns aspectes controvertits, com per exemple la teoria hexacordal, Torres hi adopta una posició bastant tradicional

Fuster d’ofici, exercí aquesta activitat a Vera Almeria, on es traslladà amb la seva família quan el pare fou nomenat recaptador d’impostos i hagueren d’abandonar La Cañada Per qüestions relacionades amb l’activitat paterna, el 1845 anà a Sevilla, on freqüentà els tallers de constructors de guitarres i les penyes dels intèrprets, i s’interessà per aquest instrument Ensenyat pel guitarrer José Pernas, en començà a construir, i aconseguí fer guitarres d’una notable qualitat sonora Aquests instruments no tenien, però, una gran presència ornamental, ja que el preocupava més l’acústica que l’…

Deixeble de piano de Joaquim Malats i d’Enric Granados A l’edat de nou anys realitzà a Barcelona els seus primers concerts Tingué gran èxit en els cicles de la Sala Mozart el 1915, on tocà amb alguns grups de cambra, amb la soprano Mercè Plantada i amb el violoncellista Gaspar Cassadó També feu gires per la resta de la Península, en qualitat d’acompanyant del tenor Josep Palet o la soprano Conxita Badia, i per Europa i Amèrica acompanyant el tenor italià Tito Schipa Fundà a Barcelona l’Academia Albéniz, que més tard portà el seu nom S’establí, a partir del 1940, als EUA, i després, a Xile…

Fou mestre de capella a la catedral de Plasència, i proposat com a mestre de capella a la seu de Saragossa el 1653, després de la mort de Manuel Correa Els canonges de la catedral decidiren que Torres tenia prou mèrits per a obtenir la plaça sense examen, i passà al davant del seu oponent, Luis Bernardo Jalón Malgrat que li oferiren 400 ducats, declinà la proposta Un any més tard, fou nomenat mestre de capella de la catedral de Salamanca En el catàleg del 1642 de la biblioteca del rei Joan IV de Portugal, apareixia com a autor d’un motet de quaresma i quatre villancicos perduts en l’incendi…

Estudià arquitectura i música Inicià els estudis de cant amb Ana Millitch i amplià la seva formació a París L’any 1942 intervingué en La bohème al Gran Teatre del Liceu, al costat del tenor G Lauri-Volpi Posteriorment es presentà, amb èxit, a Venècia, Trieste, Nàpols i París, entre altres ciutats Fou un destacat intèrpret de R Wagner, però també fou molt aplaudit en obres com Boris Godunov , Rigoletto , Madama Butterfly o Les noces de Fígaro , òpera que cantà amb Victòria dels Àngels al Liceu el 1945 El 1961 estrenà Atlántida , de M de Falla, amb direcció d’E Toldrà i el mateix any cantà al…

Inicià els estudis musicals a la capital catalana, on fou deixeble de J Sabater i C Callao El 1942 debutà com a Sharpless de Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, al costat de M Capsir i P Civil Després d’interpretar Il trovatore amb G Lauri-Volpi al mateix teatre, actuà amb diverses companyies a Portugal, el Marroc i Egipte A partir del 1949 es dedicà especialment a la sarsuela amb la companyia de T Ros, gènere que li aportà èxit arreu de l’Estat espanyol Formà la seva pròpia companyia, coneguda com a Associació Lírica Joan Gual, amb la qual recorregué gran part de…

Estudià al Real Conservatorio i, després, a l’Escuela Superior de Canto de Madrid amb S Pérez Santos i L Rodríguez de Aragón Posteriorment prosseguí la seva formació a Viena amb A Dermota Després d’una estada a l’Òpera de Cambra de la capital austríaca 1978-79, el 1980 debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat De nou a Madrid, actuà en títols verdians i puccinians, a més de destacar-se en obres de Berlioz La damnation de Faust i V Bellini La sonnambula Es presentà al Gran Teatre del Liceu el 1985 en el paper de Capello d' I Capuleti e i Montecchi , de Bellini, i hi reaparegué al llarg de la…

Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona Fou amb aquest títol que J Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols Títols com Los gavilanes 1923, El…

Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d’Àngel Guimerà amb música…