Resultats de la cerca

La pràctica musical d’algunes èpoques feu de la transcripció un costum habitual i són molts els compositors que l’han utilitzada per a les seves pròpies obres Pel que fa a les transcripcions fetes per algú que no és l’autor de l’obra, poden generar dubtes sobre la fidelitat al contingut de l’original El canvi de tonalitat en peces vocals per a adaptar-les a l’àmbit vocal d’un cantant concret és molt habitual Aquestes transcripcions tenen el perill de pertorbar l’organització tonal d’una obra cíclica si la transposició s’aplica tan sols a algunes parts i no al total D’altra banda…

Estudià teologia fins el 1914 i es doctorà en jurisprudència el 1919 Fins a la Segona Guerra Mundal exercí d’advocat mentre estudiava música privadament Més tard impartí classes a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1949-68 Recollí un gran nombre de cançons a Croàcia i entre les minories croates d’Àustria i Hongria A partir del 1947, dedicà també bona part dels seus esforços a la recopilació de danses, tot desenvolupant el seu propi mètode de transcripció El 1945 esdevingué director del Departament de Música Tradicional del Museu Etnogràfic de Zagreb, activitat que deixà el 1948 per…

D’una banda, un raga és un mode , en el sentit que se’n pot fer una presentació en forma d’escala per mostrar els seus elements constitutius, els quals poden variar en nombre de cinc a nou i tenir formes diferents en els seus sentits ascendent i descendent A més, entre els seus graus presenta una jerarquia comparable, en certa manera, als centres tonals de la música occidental la primera part de l’exemple mostra els ragam més importants en la seva transcripció aproximada a la notació occidental D’altra banda, el concepte de raga s’acosta al de tipus melòdics , en el sentit que…

La seva obra, titulada Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum compilate a Roberto de Handlo , es conserva en una transcripció manuscrita del segle XVIII per JC Pepusch a partir del manuscrit original, desaparegut en un incendi el 1731 Aquesta obra, que Handlo deixà inacabada i que fou completada cap al 1326 a Anglaterra, tracta de les regles de la notació franconiana fent referència a les teories de Francó de Colònia, Johannes de Garlandia, Petrus de Cruce i altres És una obra important per a l’estudi del desenvolupament de la notació franconiana…

Fou deixeble del mestre Gracià Tarragó al Conservatori del Liceu El 1976 ingressà al Quartet Tarragó, formació dissolta el 1988, i a partir del 1989 fou professor de guitarra del Conservatori del Liceu Entre el 1993 i el 1999 dirigí el centre Torrent s’ha distingit sobretot per les seves composicions per a guitarra, entre les quals cal destacar nombroses sonates, suites i 24 Fantasies romàntiques en quatre volums D’altra banda, la seva transcripció per a guitarra de les Siete canciones populares españolas , de M de Falla, és molt apreciadaTambé ha escrit música de cambra i…

Treballà com a professor de cant, i ensenyà a la Universitat de Berlín Fou membre de l’Akademie der Künste El 1858 publicà el primer tractat sobre la transcripció de la notació mesurada dels segles XV i XVI a la notació musical moderna Fou autor, també, d’un tractat de contrapunt 1862 Participà en el moviment coral alemany amb la composició de diferents obres a cappella El seu estil deriva de la influència d’AE Grell i CF Zelter, els quals imposaren l’anomenat "nou estil a la Palestrina", una escriptura de tipus contrapuntístic sever que cercava l’equilibri i la claredat dins d’…

Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca flexibilitzà a…

El melògraf, en molt bona part degut a l’etnomusicòleg Charles Seeger, proporciona informació acústica -pel que fa als paràmetres d’alçada, durada i intensitat- en forma de melogrames Resulta especialment útil per a la transcripció -i posterior anàlisi- d’aquelles músiques que, per la seva naturalesa, resulten difícils de transcriure mitjançant els procediments de la notació musical convencional a Occident Amb el mateix nom es coneix també un aparell que, acoblat a un instrument de teclat, permet reproduir en un paper, per mitjà d’uns signes especials, allò que es toca en l’instrument Els…

Ingressà a l’orde benedictí del monestir de Montserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces del mateix Escofet com amb obres polifòniques descobertes arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga conservades al monestir de Montserrat En la tasca pedagògica fou ajudat pel seu germà, Plàcid…

Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut pel seu…