Resultats de la cerca

al final del segle XIX En fer voltar la maneta, s’accionen alhora un cilindre amb pues corró i les manxes que subministren l’aire a l’orguenet, que consta de vint-i-un tubs construïts totalment de fusta La lectura de les obres programades als corrons és possible mitjançant un joc de lleves que es desplacen en fregar amb les pues i obren les ventoles del secret El desplaçament horitzontal del corró, efectuat gràcies a una palanca, permet d’interpretar fins a nou peces diferents

El primer a posar aquest nom a les seves obres fou J Field, que en els seus 18 nocturns per a piano 1813-35 explorà les possibilitats sonores que li oferien les innovacions tècniques de l’instrument La maduresa d’aquest gènere arribà amb els vint-i-un nocturns de Chopin i, posteriorment, comptà amb les valuoses aportacions de R Schumann, F Liszt, G Fauré, F Poulenc, A Skr’abin, etc A més de nocturns per a piano, també se n’han escrit per a diferents formacions instrumentals i vocals, entre els quals els Trois nocturnes , per a…

Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i…

Estudià cant durant un temps molt breu i a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald Lohengrin Posteriorment actuà a Santiago de Xile i Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat als principals teatres d’òpera d’Europa També fou molt popular…

Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de Pau Casals Quan encara era un estudiant, participà en concerts amb grans pianistes com Paul Badura-Skoda o Dinu Lipatti L’any 1939 es traslladà a Zagreb, on amb només vint-i-un anys havia estat nomenat professor del conservatori Fou director de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio Televisió Croata, i fundà l’orquestra coneguda com els Solistes de Zagreb, amb la qual dirigí nombrosos concerts per Europa i…

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva…

Filla d’una família nombrosa i humil, es dedicà a cantar de ben petita El 1950 fou contractada per l’orquestra La Sonora Matancera i començà a fer-se popular, al seu país i, sobretot, a fora Després del triomf de la Revolució Cubana, que sempre criticà, s’installà a Nova York, on encapçalà l’efervescència de la salsa al ritme del crit que la feu famosa Azúcar Després de La Sonora Matancera, inicià la carrera en solitari, acompanyada del conjunt de Tito Puente, amb qui feu vuit discos, i, després, de la formació Fania All Stars, amb la qual…

Estudià composició i harmonia amb el mestre Francesc Sánchez i Gavagnach, cant amb Giovannina Bardelli i violí amb Agustí Torelló, i probablement també rebé lliçons de piano Entre els 16 i els 18 anys compongué l’òpera en tres actes Schiava e regina , premiada amb medalla i diploma a l’Exposició Universal de Chicago del 1892 El Gran Teatre del Liceu la programà per a la temporada 1893-94, però l’estrena no fou possible a causa de l’atemptat anarquista que malmeté el teatre Finalment, l’òpera es representà el 1894 al…

Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir…

Era fill de Johann Staden, de qui rebé la seva primera formació musical en composició, orgue i violí Més tard estudià amb J Paumann a Augsburg i amb W Rowe a Berlín El 1623 treballava a Nuremberg i l’any següent fou nomenat organista a Sant Llorenç Prengué part activa en la vida musical de la ciutat dirigint concerts Així, per exemple, el 1643 en dirigí un amb música de R de Lassus, HL Hassler, G Gabrieli i J Staden, i el 1649, per tal de celebrar la fi de la guerra dels Trenta Anys, en dirigí un altre…