Resultats de la cerca

Així, es diu que un final és masculí o que una cadència és masculina quan la darrera nota ocupa una posició relativament important des del punt de vista mètric té accent mètric, està en temps fort o greu, a la caiguda d’un compàs, etc Contràriament, es diu que un final és femení quan la darrera nota ocupa una posició relativament poc important des d’aquest mateix punt de vista no té accent mètric, està en temps dèbil o lleu, etc

Contractà el Teatre Tívoli per dos mesos i endegà una temporada que s’inicià el 12 de gener de 1901 i en la qual es representaren tretze obres Malgrat haver-hi participat els compositors més prestigiosos del moment, amb la programació de títols d’Enric Morera, Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí i Enric Granados, i haver tingut un extraordinari ressò en la premsa, el resultat econòmic deficitari de la temporada truncà la continuïtat del projecte

En el repertori operístic, i exclusivament des del punt de vista teatral, el terme soubrette ha estat tradicionalment adoptat per a tots aquests tipus de personatges femenins, com és el cas de Serpina en La serva padrona de GB Pergolesi, Despina en el Così fan tutte de WA Mozart i Adele en Die Fledermaus 'El ratpenat' de J Strauss Tot i ser normalment personatges secundaris força superficials, en alguns casos, com Susanna de Les noces de Fígaro i Zerlina en el Don Giovanni de Mozart, poden esdevenir personatges de gran personalitat El terme soubrette , des del punt de vista…

El moviment directe és, comparativament al moviment contrari i oblic, la relació entre moviments melòdics més convergent i, per tant, la que suposa, des d’aquest punt de vista, una menor independència entre les veus contrapunt1 Quan les veus que es mouen per moviment directe mantenen una relació intervàllica constant, aleshores es parla de moviment parallel De fet, el terme moviment directe es reserva principalment per a descriure la relació que s’estableix entre dues veus que coincideixen en la direcció del desplaçament però no en la distància intervàllica d’aquest Des d’…

Des del punt de vista morfològic, al llarg de l’evolució de la construcció d’arcs ha sofert enormes variacions tant en la forma com en el pes, fet que ha influït notablement en l’equilibri de l’arc fins a la seva fixació, pràcticament definitiva, per part de F Tourte al final del segle XVIII Des del punt de vista de la praxis instrumental, se sol considerar la part dèbil de l’arc, en contrast amb la forta, el taló, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació dinàmica i tímbrica Els termes italians punta o alla punta prescriuen en una…

Comparteix amb el tema el fet de ser completa des d’un punt de vista formal i clarament definida rítmicament i melòdicament A diferència d’aquest, però, la tonada no implica necessàriament l’ús de la variació ni del desenvolupament

A banda dels seus estudis musicals, es doctorà en lletres Després perfeccionà la seva tècnica vocal a Roma Debutà a Florència el 1971 amb un recital dedicat a G Caccini, de qui s’ha convertit en especialista, tant des del punt de vista interpretatiu com musicològic El 1985 fundà una companyia lírica a Florència per tal de posar en pràctica les seves investigacions

També s’anomena octava abreujat 8a la vuitena nota de l’escala respecte d’una nota donada Per extensió també rep aquest nom la gamma de notes compreses en l’interval d’una octava Quan es parla d’octava se sobreentén que es tracta de l’8a J, però existeixen a més l’8a aug do 3 -do♯ 4 i l’8a dism do 3 -do♭ 4 Des del punt de vista acústic, l’interval d’8a J implica una relació de freqüències de 21, que és la que hi ha entre els dos primers harmònics de la sèrie L’efecte de consonància que causa en l’oïda és tan gran, que es produeix una identificació gairebé total entre els sons que es troben…

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart

En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica