Resultats de la cerca

De jove mostrà un caràcter rebel i anticonvencional, i fou sotmès a un tractament d’electroxocs per la seva bisexualitat, experiència que el marcà Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i estudià música a la Universitat de Nova York i literatura a la de Syracuse Nova York, on es graduà en arts el 1964 Aquests anys participà intensament en l’avantguarda novaiorquesa, absorbint influències del moviment beat , el free-jazz i el rock , i treballà com a lletrista en una productora radiofònica El 1965 cofundà el grup The Velvet Underground , on també tocava John Cale , que rebé el…

De caràcter grotesc, està escrita en compàs de 2/4 i es caracteritza pel ritme sincopat, molt proper al del ragtime Aparegué a l’Amèrica del Nord vers el 1870 com a imitació-paròdia que els esclaus feien de les elegants danses dels blancs El nom, que es pot traduir lliurement per ’volta del pastís', deriva del premi que es donava als millors balladors Assolí una gran popularitat cap al 1890 entre els grups de vaudeville , i al principi del segle XX fou importada cap a Europa, on es popularitzà com a dansa de music-hall i d’espectacle Claude Debussy s’hi inspirà per a compondre el Golliwogg’s…

A partir d’un incipient rock-and-roll i de la tradició country , aconseguí de revolucionar aquest gènere tradicional amb la seva veu greu i nasal i la interpretació de les seves lletres pessimistes acompanyat de la guitarra acústica Difongué aquest gènere als anys seixanta i setanta, i assolí una gran popularitat Amb un estil proper a Bob Dylan, les seves lletres eren de contingut més directe Aprengué a tocar la guitarra mentre feia de soldat a Alemanya, i entrà al món discogràfic l’any 1955 Des de llavors publicà més de 155 discos, amb èxits com I Walk the Line 1956 o Ballad of…

Vida Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J Cercós, X Montsalvatge i, especialment, JM Mestres Quadreny Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura…

Vida Va créixer en el si de la comunitat grega d’Alexandria i fou educat a l’Escola Anglesa d’aquesta ciutat Rebé les primeres lliçons musicals d’un emigrant rus installat a Alexandria Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Anglaterra per estudiar filosofia al King’s College de Cambridge Durant els anys d’estudi a la universitat britànica, amplià la seva formació musical amb mestres com el compositor austríac H Redlich Després de graduar-se 1948 es desplaçà a Itàlia i estudià a Roma, on fou alumne de F Lavagnino, i, el 1949 i el 1950, assistí als cursos d’estiu de l’Acadèmia…

Vida Malgrat que en el seu entorn familiar no hi havia cap músic, inicià estudis de piano amb la mare política de Paul Verlaine, Mme Mauté Un any després que el seu pare fos empresonat per la participació en la revolució de la Comuna a París, ingressà al conservatori, on estudià teoria amb A Lavignac i piano amb AF Marmontel També fou alumne d’E Durand, E Guiraud i A Bazille, i estudià extraoficialment amb C Franck Al conservatori intentà convertir-se en un bon pianista, sense assolir cap distinció especial, i així fou com s’abocà amb més decisió a la classe de composició de Giraud El 1883…