Resultats de la cerca

Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue…

Pel febrer del 1397 s’incorporà a la capella de Maria de Luna, juntament amb alguns membres de l’antiga capella de Joan I de Catalunya-Aragó En tornar Martí I a Catalunya pel maig del 1397, Gracià passà al seu servei, en el qual romangué fins a la mort del monarca Entre el 1413 i el 1429 estigué a la capella d’Alfons el Magnànim A més de les tres prebendes de què gaudia a la diòcesi de Tours, al febrer del 1404 el rei Martí sollicità que li fos concedit un benefici a Tortosa, i al març del 1425 el rei Alfons obtingué per a ell el nomenament de rector d’Alloça quatre anys més tard, aquest…

Podria ser que fos el Matteo Ferrero que l’any 1451 servia com a xantre a la capella d’Alfons el Magnànim, a Nàpols El 1475, un tal Mateu Ferrer era tenorista a la capella reial de Catalunya i Aragó Dos anys més tard fou nomenat tenorista de la catedral de Barcelona, càrrec que ocupà fins el final del 1482 o el principi del 1483, que reemplaçà Esteve Estarramats en el lloc de mestre de cant de la seu No consta si fou compositor

El 1595 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College d’Oxford El 1602 era sotsxantre a la catedral de Chester, on serví durant tota la seva vida, i el 1623 fou nomenat xantre Pilkington compongué preferentment cançons i madrigals En The first Booke of Songs or Ayres of 4 Parts 1605 s’aproxima estilísticament als ayres de Th Campion i Ph Rosseter En The Second Set of Madrigals, and Pastorals, of 3, 4, 5 and 6 Parts 1624 combina la gravetat de l’estil tradicional anglès amb l’expressivitat emotiva, tot fent ús del cromatisme i la dissonància En les portades de les…

Fou canonge de la regla de sant Agustí L’any 1394 fou recomanat a Joan I d’Aragó pel seu ambaixador a Avinyó com a excellent ’sonador d’orguens', i el mateix any ingressà a la capella reial com a organista També hi desenvolupà funcions de xantre D’allí passà a la capella de Maria de Luna i a la del seu espòs, Martí I El seu nom desapareix dels llibres de comptes de la casa reial aragonesa el 1406, en què fou substituït per Anthoni Sanchez Fou l’autor d’un credo a tres veus que gaudí d’una gran divulgació Aquesta composició apareix a la Missa de Barcelona i a la de Tolosa És el…

Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia…

Pare d’Alfonso Ferrabosco el Vell Residí a Bolonya, on exercí els càrrecs de cantor i mestre de capella a San Petronio El 1540, el Senat de la ciutat reconegué els seus dots musicals atorgant-li una beca vitalícia com a responsable de les actuacions públiques dels músics palatins Durant la seva vida també ocupà distints càrrecs municipals de certa importància que no estaven relacionats amb la música, com el de Regulator et scriba campionis creditorum Montis portarum que rebé per part del Senat El 1546 feu una estada a Roma com a mestre de la capella Giulia i tornà a Bolonya el 1547 Entre el…

Fill d’una família benestant -el seu pare fou ambaixador a Pèrsia i Rússia i un expert orientalista-, tingué una formació musical acurada El 1849 fou ordenat de capellà Estudià a la Universitat d’Oxford, centre al qual restà vinculat professionalment la resta de la seva vida El 1854 hi aconseguí el doctorat en música i el 1855 en fou nomenat professor de música, en substitució de H Bishop També exercí com a xantre a la catedral de Hereford El 1856 fundà una escola de cant coral, el Saint Michel College, a Tenbury, al capdavant de la qual estigué la resta de la seva vida Ouseley…

Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos…

Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials…