Resultats de la cerca

Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un…

Estudià al Conservatori de Cluj amb G Dima i A Bena 1919-21 i posteriorment 1921-26 anà a perfeccionar-se a Viena amb E Kanits, que li ensenyà contrapunt i composició Impartí classes al Conservatori de Tírgu-Mures, del qual fou director en 1946-48 També exercí de professor al Conservatori de Timisoara 1940-45 i tingué un càrrec al Ministeri de Belles Arts a Bucarest El 1960 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Compositors Romanesos Dugué a terme tasques de musicòleg i publicà estudis sobre G Enescu i la música coral sacra Compongué força música de cambra de notable interès, de la qual…

Diplomàtic al servei del duc de Mòdena, després d’una missió a Madrid fou empresonat 1696-99 Entre el 1699 i el 1714 treballà amb l’editor Apostolo Zeno a Venècia Posteriorment es traslladà a Viena, on fou nomenat poeta imperial, i, a partir del 1718, tornà a collaborar amb Zeno El 1729 fou substituït per Pietro Metastasio, del qual és, en part, un precursor, tot i que, a diferència d’aquest, en l’obra de Pariati predomina l’aspecte còmic i satíric Cal esmentar les tragicomèdies Don Chisciotte in Sierra Morena 1719, Alessandro in Sidone 1721, ambdues en collaboració…

Estudià a Atenes amb Zenó de Cítion, Aristó de Quios i Arcesilau Fou cridat a Alexandria per fer de preceptor i conservador de la famosa biblioteca, on substituí Apolloni de Rodes Només es conserven fragments de la seva vasta obra, que inclou des de textos d’història de la literatura, astronomia i matemàtiques fins a una gran geografia, obra per la qual és conegut Els seus escrits sobre música, com era normal durant l’època clàssica, es troben integrats en els escrits matemàtics La seva aportació principal consistí en l’aplicació d’una nova fórmula de calcular els intervals, que posteriorment…

Com P Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere , musicada per Giovanni Battista Bononcini El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a GF Händel Floridante , 1722 Scipione , 1726 Riccardo primo, Rè d’Inghilterra , 1727 Deidamia , 1741, Bononcini Astarto , 1715 Griselda , 1722, Nicola Porpora Arianna in Nasso , 1733 Polifemo , 1735 La festa d’Imeneo…

Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant preferència als…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…

El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…

Vida És probable que rebés les primeres nocions de música durant la seva infantesa i joventut a Barcelona El 1736, segurament gràcies a l’ajut d’alguna persona benestant, viatjà a Nàpols, on es formà musicalment al Conservatori de Sant’Onofrio, aleshores sota la direcció de Francesco Durante En aquest període compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo martire 1739, el primer per encàrrec de l’Oratori de Nàpols i el segon per a l’Oratori de Santa Chiara A més escriví l’òpera Astarto 1739, representada a la mateixa ciutat L’any 1743 es desplaçà a Roma per ocupar la plaça de…

Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…