Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Em dic Sara
Cinematografia
Pel·lícula del 1997-1998; ficció de 106 min., dirigida per Dolors Payàs i Puigarnau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ In Vitro Films Ricard Figueras, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ DPayàs FOTOGRAFIA Andreu Rebés Kodakcolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gabriel Carrascal MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Javier Navarrete SO Dani Fontrodona INTERPRETACIÓ Elvira Mínguez Sara, Elena Castells Gina, François-Eric Gendron Adrià, Jeannine Mestre Júlia, Cheta Lera Simó, Eulàlia Ramon Susanna, Vicky Peña Elvira, Pepa López Teresa, Ángel de Andrés López Pancho, Gema Cuervo ESTRENA París , Barcelona en català i Madrid, 21051999 PREMIS Alexandria Egipte 1998 millor direcció, millor film,…
Hay un camino a la derecha
Cinematografia
Pel·lícula del 1953; ficció de 95 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Titán Films Antoni Bofarull, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Miguel, Julita Martínez Inés, Manolito García Víctor, Isabel de Castro Maruja, ABofarull El Vicente, Carlos Otero Goyo, Juan Manuel Soriano l’inspector Tormo, Consuelo de Nieva ESTRENA Barcelona, 22021954, Madrid, 07051954 PREMIS Ciutat de Barcelona 1953 millor director, Donostia 1953 millors…
En Baldiri de la costa
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 101 min., dirigida per Josep Maria Font i Espina.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Joaquim Muntañola GUIÓ José María Ricarte, Francesc Pérez-Dolz, Antonio Isasi-Isasmendi, JMFont Espina FOTOGRAFIA Luis Cuadrado Eatmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Àngels Grau, Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Joan Capri Baldiri, Alícia Tomàs, Pilar Velázquez, Carles Saldaña Alady , Maria Matilde Almendros, Luis Ciges, Montserrat Julió, Joan Fernández, Ángel Álvarez ESTRENA Barcelona, 12071968, Madrid, 07081972 Sinopsi Baldiri, un…
Una història d’amor
Cinematografia
Pel·lícula del 1966; ficció de 104 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona ARGUMENT JGrau GUIÓ JGrau, Alfredo Catellón, José María Otero FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tadeo Villalba, Miguel Narros MUNTATGE Emili Rodríguez i Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea, Cançó JGrau i Lleó Borrel, cantada en català per Núria Feliu INTERPRETACIÓ Simó Andreu Daniel Sala, Serena Vergano Sara, Teresa Gimpera Montse, Yelena Samarina SraSubirachs, Adolfo Marsillach Gómez, Fèlix de Pomés, Rafael Anglada, José Franco, Roser Coscolla, Luis Induni, Carles Lloret, Carmen López…
Actrius
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 88 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT ER 1995, de Josep Maria Benet i Jornet GUIÓ VPons, JMBenet i Jornet FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris S Zapata so directe, Joan Vidal so en estudi INTERPRETACIÓ Núria Espert Glòria Marc, Rosa Maria Sardà Assumpta Roca, Anna Lizaran Maria Caminal, Mercè Pons l’estudiant ESTRENA Barcelona i Madrid, 17011977 PREMIS Cartagena de Indias 1997 millor guió i especial del jurat Sinopsi Una estudiant de teatre que vol…
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Director i escenògraf.
Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…
Formes de comunicació no verbal
Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…
La roda del temps
La vida humana, tant la individual com la collectiva, es troba totalment immersa en la dimensió temporal així doncs, el temps és una realitat que, com ja deia sant Agustí, quan no s’hi pensa se sap el que és, però quan s’hi pensa s’esmuny de la comprensió Des de temps antics s’ha parlat de la “roda del temps”, perquè la vivència temporal es troba íntimament lligada a moviments circulars de la Terra i dels astres, els quals han donat peu a la possibilitat de “comptar” o “mesurar” el temps segons tres grans unitats temporals l’any el període que triga la Terra a fer una volta sencera al voltant…
Mitologia bíblica i cristiana
Què és la Bíblia El poble jueu i la religió que professa té com a fonament la Bíblia, el llibre sagrat per excellència, com també l’hi té el cristianisme, que va afegir al llibre o llibres sagrats del poble d’Israel un altre conjunt d’escrits que exposen la vida i la doctrina de Jesús de Natzaret i els seus deixebles Aquest llibre o conjunt de narracions històriques, profètiques, poètiques, doctrinals i normatives va rebre de molt antic el nom de Bíblia, nom derivat del plural grec biblion , ‘posar lletres gregues’, que equival a “conjunt de fulls escrits” Aquest nom es va començar a emprar…
Succedanis de la festa
Els viatges, la festa desplaçada Actualment, es podria dir que el viatge constitueix una festa desplaçada Aquí no es tractarà del viatge entès com a iniciació, o com a pelegrinatge, ja que aquestes modalitats constitueixen un parallel amb l’itinerari espiritual que fa la persona per a trobar la saviesa Es fa referència, més aviat, al viatge com una sortida proposada per la societat de consum per tal d’omplir el buit que constitueix el lleure, en aquest cas el període de vacances La societat de consum ha de buscar constantment nous mercats per a prosperar, i s’escampa per tots els racons del…