Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Teresa Alcocer i López
Cinematografia
Muntadora.
Vida S’inicià el 1939 com a ajudant de Joan Pallejà i Antoni Cànovas i, a partir de Muchachas de Bagdad Babes in Bagdad , 1952, Edgar G Ulmer i Jerónimo Mihura, com a muntadora en cap Associada a la indústria barcelonina, durant la dècada del 1960 collaborà assíduament en les coproduccions internacionals dels estudis Balcázar, si bé dedicà una especial atenció als joves directors independents del moment, com Pere Portabella Nocturno 29 , 1968, i els seus curts rodats en la clandestinitat, Ramon Masats Topical Spanish , 1970 i, molt especialment, Jaime Camino Los felices 60 1963 España,…
Francesc Candini i Puig
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el…
Anastasi Rinos i Martí
Cinematografia
Muntador.
Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i…
Joan Pineda i Sirvent
Cinematografia
Compositor i pianista cinematogràfic.
Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…
,
Jordi Nogueras i Serret
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock Començà en el cinema amb Blue Gin 1987, Santiago Lapeira, però el seu descobriment fou gràcies a la música d’ Estació Central 1988, Josep Anton Salgot, que fins i tot fou editada en disc El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt o què i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl 1991, Francesc Casanova, ell en feu la banda sonora L’any següent…
Maria Ripoll i Julià
Cinematografia
Directora.
Vida Estudià cinematografia a la Universitat Politècnica de Barcelona i codirigí el curt collectiu Bar 1987, guanyador del Premi Iberoamericà del Festival Internacional d’Osca Posteriorment treballà com a directora de la 2a unitat de la sèrie Tahiti Paradise TVE i d’auxiliar de direcció a Angoixa 1986, Josep Joan Bigas Luna Com a primera ajudanta de direcció feu El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano El complot dels anells 1987-88, Francesc Bellmunt El niño de la Luna 1988, Agustí Villaronga, i La veritat oculta 1986-87 i Capità Escalaborns 1990, ambdós de Carles Benpar A…
Josep Castells i Planas
Cinematografia
Constructor de decorats i escenògraf.
Vida Amb el seu germà bessó Jordi aprengueren l’ofici de fuster al taller del seu pare, i a l’Escola Massana estudiaren retaule, pintura, escultura i esmalt Intervingueren en la creació del collectiu Grup d’Amics del Teatre GAT i en la primera televisió local de l’Estat espanyol, RTV Cardedeu El 1980 començaren a treballar professionalment, tant en televisió com en teatre, dissenyaren cartells i fundaren una empresa de construcció a Santa Agnès de Malanyanes Vallès Oriental Amb la intenció de mantenir una tradició artesanal en la manera de treballar, collaboraren amb companyies teatrals com…
Alfred Lucchetti i Farré
Cinematografia
Actor.
Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…
Balter Gallart i Verdaguer
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar…
Kinesa
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats el 1965 per Pere Balañà i Bonvehí i l’industrial i financer Joan Palomeras.
Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado 1966, P Balañà Al final…