Resultats de la cerca

Vida Fill dels actors Enric Guitart i Soldevila i Emília Matas, debutà a quatre anys a la companyia dels seus pares Fou deixeble d’Enric Borràs i treballà al costat de les primeres figures Margarida Xirgu, Enric Giménez, María Fernanda Ladrón de Guevara, Antoñita Herrero i Núria Espert El 1941 creà la seva pròpia companyia Es convertí en el primer actor de les companyies de Borràs, Infanta Isabel, Teatro Español 1949 Vila-Daví, María Guerrero i del Teatre Nacional de Barcelona Actor de gran versatilitat, cada any solia representar el Don Juan Tenorio de José Zorrilla A causa del seu físic, la…

La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…

El reconeixement de l’existència d’alguna mena de relació entre les flors i la reproducció dels espermatòfits ve ja d’èpoques llunyanes Teofrast, el pare de la botànica, va especificar 300 anys aC que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors Dos millennis més tard, Linné va donar el nom de fanerògames, que vol dir amb reproducció sexual aparent, a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen «amagats» els òrgans de la reproducció sexual, als quals va denominar criptògames Linné suposava que els grans de pollen eren els elements…

Les migracions anuals dels ànecs Les formacions d’anàtids es compten entre les més populars dels ocells migradors, identificables per les siluetes inconfusibles dels ànecs, panxuts i llargs de coll, amb les ales d’implantació reculada La fotografia recull el moment en què un d’aquests estols, integrat per ànecs coll-verd Anas platyrhynchos , emprèn el vol en una llacuna de l’interior prepirinenc Oriol Alamany Els principals quarters de reproducció de la major part dels ànecs paleàrtics se situen molt al N, en zones que resten cobertes per la neu i el glaç durant l’hivern, cosa que n’impedeix…

Després d’un període constituent, que s’inicià a Barcelona el 1987 sota l’impuls d’una comissió formada per Enric Alberich, Jordi Balló, Quim Casas, Àlex Gorina, Elena Hevia, Josep Maria López i Llaví, Octavi Martí, José Enrique Monterde, Joana Raja, Esteve Riambau, Joaquim Romaguera i Mirito Torreiro, l’ACCEC quedà legalment constituïda al març del 1988 amb una Junta Directiva presidida per José Luis Guarner Després ocuparen successivament la presidència Riambau 1992, Quintana 1993, Losilla 1999 i Monterde 2001 El 1989 s’installà a la seu del Collegi de Periodistes de Catalunya i s’integrà a…

A partir d’un Manifest-convocatòria 1980, l’ICC recollí tot un seguit de propostes i iniciatives de professionals, gremis, industrials, empresaris, sindicats, partits parlamentaris i gent del món cultural cinematogràfic de Catalunya, per tal de debatre els temes que afectaven el cinema català, arran de les perspectives que oferia el procés d’autonomia de Catalunya Sota la presidència de Josep Lluís Galvarriato i Tintoré president de l’ICC i la coordinació general de Joan Antoni González i Serret de la Comissió Permanent, i amb la representació de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de…

Els fonaments de l’entitat es posaren el 1934, quan Josep Maria Font impulsà la creació, dins del CECB, d’una subsecció fotogràfica, el Foto Club El mateix any s’oferí la primera sessió de cinema amateur als seus locals i el següent es convocà el I Concurs El 1946 els socis Josep Ferré i Àngel Escalé idearen un mètode de sonorització en banda directa El 1958 s’impulsà la creació del Concurs del Rotlle una reproducció cinematogràfica dels certàmens de pintura ràpida, idea genuïnament manresana imitada posteriorment en nombrosos indrets, que esdevingué l’activitat més emblemàtica del grup, ja…

La Natura és regida per una dinàmica diversa, d’intensitat variable en el temps i l’espai, que a voltes presenta una gran violència El 1970 una allau de terra originada al Nevado Huascarán, als Andes del Perú, arrasà la ciutat de Yungai i provocà 18 000 morts al mateix massís, el 1962 una allau de magnitud més petita ja havia produït 4000 morts a Rancahirca L’any 1976 diversos terratrèmols assolaren la regió de Friuli Itàlia, amb un balanç de més de 1000 morts, Guatemala amb uns 25 000 morts i les regions de Tang-Chan i Tien-Tsin Xina, amb més de 100 000 morts Les pluges…

Sorgí a partir d’un grup que s’escindí de l’AFC i d’altres del CEC que s’hi afegiren El collectiu, que defensava un cinema més crític o compromès que el dels amateurs del moment, tingué una primera junta directiva formada pels cineastes amateurs Conrad Torras president, Tomàs Mallol i J J Reventós vicepresidents, Gabriel Pérez Rius president el 1970, Joan Altés, Jaume Alberich, Climent Jové vicepresident el 1971, Enric Sabaté, Josep López Fornas vicepresident el 1977, Rossend Conesa i J J Sánchez Umbría vicepresident el 1962, als quals aviat s’afegiren Josep del Castillo i Jesús Borràs Les…