Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Ernest Guasp i Garcia
Cinematografia
Periodista i dibuixant.
Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a cartellista a favor…
Guillem J. Guillén i Garcia
Cinematografia
Enginyer industrial i científic.
Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils,…
Jaume Salom i Vidal
Cinematografia
Guionista.
Vida Llicenciat en medicina el 1949, compaginà l’exercici professional de l’oftalmologia amb una intensa activitat dramatúrgica És autor d’una prolífica trajectòria en castellà amb obres com ara la comèdia Mamá sonríe 1948 i Motor en marcha 1964, premi Ciutat de Barcelona, amb l’excepció de La gran aventura 1961, en català Algunes de les seves peces han superat el centenar de representacions i una part substancial de la seva producció ha estat adaptada a la televisió i el cinema Per exemple, León Klimovsky dirigí el 1971 La casa de las chivas 1968, premi de la Crítica de Madrid…
El cielo sube
Cinematografia
Pel·lícula del 1991-1992, Experimental, 70 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nofilms Sigfrid Monleon, València, Marc Recha l’Hospitalet de Llobregat ARGUMENT Oceanografía del tedio 1916, d’Eugeni d’Ors GUIÓ Joaquín Ojeda, MRecha FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mercè Batallé, Chus García MUNTATGE JOjeda MÚSICA Miquel Jordà SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Salvador Dolz, Corinne Alba, OPlanas i la veu de Lluís Porcar ESTRENA Barcelona, octubre del 1992 preestrena PREMIS València Cinema Jove 1992 2n en la categoria de llargs, millor banda sonora i millor producció del País Valencià,…
August Pi i Sunyer
Fisiologia
Medicina
Literatura catalana
Cinematografia
Esport
Fisiòleg.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades…
, , ,
Els calzes del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art gòtic
Calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Obrat a Tarragona a la primera meitat del segle XIV, és la manufactura més antiga que coneixem amb marca bipartida TARA/GONA, que apareix a l’anvers de la peanya Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges Detall de l’esmalt de l’Anunciació del peu del calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges El calze és símbol de la Passió de Crist i de l’exercici de la justícia de Déu Els evangelis Mt 26, 27 Mc 14, 23 Lc 22, 17 s’hi refereixen com el vas en què Jesús va fer la…
Els convents dominicans
Art gòtic
Els primers temps del recorregut dels dominicans, orde fundat l’any 1215 per sant Domingo o Domènec de Guzmán a Tolosa de Llenguadoc, no van tenir cap incidència per a la història de l’art L’orde havia estat creat per a combatre les heretgies populars del moment, d’una manera especial el catarisme, amb les armes de la predicació de l’ideal evangèlic de la pobresa, de l’estudi i de l’exemple a través de la pràctica d’una vida humil i senzilla, inicialment segons el model dels canonges regulars augustinians Aquarella romàntica de Joaquín de Mosterín del moment de l’enderroc del claustre gòtic…
Jaume Huguet i el seu entorn
Art gòtic
Jaume Huguet i l’eixir de la dignitat humana Sant Agustí rentant els peus a Crist, representat com a pelegrí El 1463 la confraria de blanquers va signar amb Jaume Huguet el contracte per pintar aquest retaule, destinat a l’altar major del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona S’hi veu l’empremta dels ajudants del seu taller ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El 14 de febrer de 1492, any que la Terra deixaria de ser el que havia estat durant segles, Jaume Huguet va atorgar testament davant el notari de Barcelona Esteve Solei La història no ha estat…
La gènesi i l’evolució de la casa pagesa o mas
Art gòtic
Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita configuració de l’espai…
Les grans esglésies de tres naus
Art gòtic
L’antiga canònica de Santa Maria de Manresa, un edifici bastit amb tanta ambició i magnificència que ha estat conegut des del segle XIV amb el nom de la Seu ECSA - GSerra Entre les creacions més belles i originals de l’arquitectura gòtica catalana hi ha algunes esglésies d’envergadura considerable que adoptaren la tipologia de tres naus, com les catedrals, però que no foren pas seus episcopals Amb tot, algunes són popularment conegudes com a seus o catedrals Santa Maria de Manresa, per exemple, que tothom denomina la Seu Semblantment, l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, és…