Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Una llengua, moltes nacions
Escuts dels regnes catalans, Barcelona, 1681 MHCB / AF/AHC - RMr Una llengua, als Països Catalans dels segles XVI i XVII, definia tot sovint una nació Així, Anselm Turmeda podia ser presentat als lectors del cinc-cents com un escriptor de “nació catalana i nascut a la Ciutat de Mallorca” i Ausiàs Marc, al seu torn, com un “cavaller valencià i català de nació” De manera semblant, el cronista valencià Gaspar Escolano podia anomenar catalans tant els valencians com els catalans del Principat, “ por ser todos —explica— de una misma lengua y nación desde los principios de la conquista…
José Luis Guarner Alonso
Cinematografia
Crític.
Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…
Agustí Contel i Rodríguez
Cinematografia
Crític i cineasta amateur.
Vida Administratiu, s’impregnà del fet cinematogràfic amb les filmacions familiars i els reportatges que feu el seu pare Francesc Font i Contel, escultor i arqueòleg Després de la guerra civil començà a colleccionar tota mena de papers de cinema i a redactar a mà fitxes dels films que s’estrenaven a Barcelona Amplià aquest fitxer amb altres films que es produïen al món i que acabà anomenant FitxerFilm, amb unes 50 000 unitats A partir del 1945 inicià la tasca puntual de cronista i crític, en particular de l’amateurisme espanyol i català, i la divulgació erudita en publicacions…
Joan Munsó Cabús
Cinematografia
Periodista, crític i historiador.
S’inicià com a cronista teatral a "Firmas Revista literaria del hogar" 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, que es dissolgué el 1957 A continuació publicà articles sobre cinema als diaris "Solidaridad Nacional" 1956-74 i "La Prensa" de Barcelona, i en revistes especialitzades com "Rumbos" 1956 "Arte nuevo Revista cinematogràfica" 1958, de la qual també fou membre del consell de redacció "Film Ideal" "Documentos Cinematográficos" 1960-63 i "Hora XXV" 1964 El 1962 entrà a Radio…
Joan Olivé i Vagué
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Comerciant de professió, compartí la seva afició pel cinema amateur amb la seva dona, Emília Martínez i Tomàs, una bona collaboradora seva com a muntadora Llevat d’una fantasia, Somnium 1962, que rebé una menció d’honor a la UNICA de Viena, la resta de la seva vasta obra és feta de reportatges i documentals, en 16 mm, que el matrimoni exhibí arreu de Catalunya Cas únic i insòlit, el cineasta amateur guanyà nou cops el premi Ciutat de Barcelona de cinema no professional amb Perfil del Parque Zoológico 1960 Profecía cumplida 1961-62, sobre l’edificació del temple del Tibidabo La nao Santa…
Manuel Pérez de Somacarrera
Cinematografia
Periodista i escriptor.
Vida El 1926 s’inicià en el camp professional a Madrid collaborant en diversos diaris de la capital i també de Barcelona "La Noche", "Las Noticias" A partir de la dècada del 1930 s’especialitzà en cinema i feu d’ajudant de direcció i dialogista Però destacà sobretot per les seves cròniques cinematogràfiques en premsa i revistes, com ara "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-29, "La Verdad Órgano de la Asociación Monárquica Obrera" 1930-31, "Tararí" 1930-34, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35, "Proyector" 1935-36, "Espectáculo Semanario de espectáculos" 1936 i "…
Àngel Zúñiga Izquierdo
Cinematografia
Crític, periodista i escriptor.
Vida Installat a Barcelona des de petit, tingué una formació autodidàctica El 1928 marxà a París, des d’on envià les primeres cròniques sobre els films en castellà que la Paramount rodava a Joinville-sur-Pont Quan ja era a Barcelona, el 1931 entrà a "El Mundo Deportivo" i poc després a "El Noticiero Universal" i a la revista "Destino" com a crític de cinema, en la qual també creà les Sesiones Destino 1942-44, que continuà Josep Palau El 1946 passà a "La Vanguardia Española", on s’ocupà també de literatura i teatre El 1955 el diari l’envià de corresponsal a Nova York i s’hi estigué fins el…
Sebastià Gasch i Carreras
Art
Arts de l'espectacle
Periodisme
Crític d’art i espectacles.
Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…
, , ,
Una expedició de la marina califal
Abans de l’any 1000, eren els musulmans els qui atacaven normalment les costes catalanes L’excepció fou l’expedició que encapçalà Sunyer II, comte d’Empúries, al final del segle IX, tot al llarg del litoral oriental de l’Àndalus i pels voltants d’Almeria, amb una flota formada per una quinzena de vaixells Segons Ibn Ḫaldūn, la flota omeia estava formada, a l’època d’‘Abd al-Raḥmān III 912-61, aproximadament per 200 embarcacions Ibn al-Ḫaṭīb precisava que, en temps d’al-Ḥakam II 961-76, la flota d’Almeria comptava amb 300 unitats Aquesta flota era sota el comandament d’un almirall amb el títol…
Cronistes i historiadors
El segle XV assenyala alguns dels canvis més significatius en la historiografia catalana D’una banda, el cavaller de Bagà Pere Tomic va escriure l’obra Històries e conquestes dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Aquest tractat històric, enllestit el 1448, suposava una reformulació del saber històric medieval, bastida a la mida dels interessos dels barons de Pinós, a qui l’autor serví, i de la noblesa catalana Com a tal, recollia alguns dels mites fundacionals —vinculats als cicles bíblic de Túbal, nét de Noè, i clàssic d’Hèrcules— ideats per la historiografia castellana del segle XIII, i…