Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Film Popular
Cinematografia
Productora i distribuïdora promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i formacions afins com la sindical UGT, i que funcionà a Barcelona durant el període 1936-39.
Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43 División 1938, Clemente Cimorra i La dona i la guerra /…
El cerco
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 77 min., dirigida per Miquel Iglesias i Bonns.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Joan Bosch FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ José Guardiola Conrado, Isabel de Castro Ana, Ángel Jordán Emilio, Francisco Piquer José, Carmen de Ronda Teresa, Luis Induni Martín, Carlos Ronda Rodríguez, Miguel Fleta l’inspector, Emilio Fábregas el metge, Eugenio Testa Javier, Màrius Beüt el fill de Rodríguez i el porter de la fàbrica ESTRENA Madrid, 01091955,…
Introducció
Sigles de les candidatures que figuren en els mapes, els gràfics i les taules, per ordre alfabètic De tot el que s’ha dit i escrit sobre el procés electoral republicà, el més acceptat i divulgat ha estat la influència suposadament decisiva de l’abstenció llibertària La premsa de l’època i la bibliografia posterior han insistit en el poder de convicció dels llibertaris, especialment a causa de la influència política i social de la CNT Confederació Nacional del Treball Durant decennis, el combat anarcosindicalista per una altra cultura i una altra justícia va deixar una estela d’esperança i de…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…
Les eleccions generals durant la Segona República
Les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 Figura 5a- Resultats de les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 a Catalunya * L’orientació del vot s’ha calculat sobre el total de vots ** L’ordre dels candidats s’estableix de més a menys segons el nombre de vots obtinguts El 14 d’abril de 1931, dos dies després de celebrarse les eleccions municipals, va ser proclamada la Segona República Es desfermà l’eufòria popular i el govern provisional va disposar d’un marge d’actuació ampli Ràpidament promulgà un Decret sobre la reforma electoral al maig i convocà eleccions generals a Corts…
Introducció. Un retrat sociopolític de la ciutat
Presentació L’Atles electoral de la Segona República a Catalunya incorpora el comportament de les seccions electorals de Barcelona, perquè, a més del seu valor polític, delimitaven zones concretes de la ciutat, dividien l’espai segons la seva densitat i permetien aproximar-se a l’electorat que residia en un mateix immoble o en un mateix carrer Els resultats es recollien i es publicaven per seccions, en les quals hi havia una única taula electoral encarregada d’emplenar l’acta que incloïa els vots obtinguts per cada candidat, els vots en blanc o nuls, la llista dels votants i el cens Junt amb…
El comportament de l'electorat català
Abstenció i participació Una aproximació metodològica Abstencionisme llibertari La força social cenetista en la història de Catalunya ha permès atribuir a les seves consignes una influència decisiva en el resultat dels escrutinis, encara que sense identificar mai els que es van abstenir Els estudis realitzats per localitzar les persones que es van abstenir o van participar han demostrat que la majoria no va seguir les consignes llibertàries Els cenetistes de vegades van votar i d’altres no, i, per això mateix, la seva manera de participar fou semblant a la del conjunt de la població L’…