Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Internacionales Vértice Barcelona, International Film Service Roma, SRL Roma, Euram Films Roma, Dicifrance París ARGUMENT GLorente GUIÓ Enric Josa, Juan García Hortelano, GLorente, Ángel GGauna, Juan Marsé, José María Nunes FOTOGRAFIA Massimo Dallamano Technicolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Benet MUNTATGE Giancarlo Cappelli MÚSICA Luis Enríquez Bacalov SO Vittorio De Sisti, Venancio Biraschi INTERPRETACIÓ Maurice Ronet Paul Vallier, Claudia Mori Lisa Oldstein, Ángel Aranda Gunther, María Asquerino Colette, Amedeo Nazzari Max…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo Enric, Manuel…

Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i…

Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…

Modernisme i modernitat La primera referència al concepte «modernisme» data, tal com va assenyalar Eduard Valentí i Fiol, de l’any 1884 Va ser el crític Ramon D Perés, a les pàgines de la revista L’Avens 1881-84, qui el va utilitzar a través de la forma «modernista», que aplicava a la cultura catalana del moment amb una clara intenció de desmarcar-se del cofoisme i el provincianisme que caracteritzava, a les acaballes del segle XIX, el «renaixement català» Perés justifica en aquest article la virulència del to de la crítica apareguda a la revista, virulència que es convertirà en una de les…