Resultats de la cerca

Vida Fill de Francesc Salvans, un home amb un gran pes econòmic i polític a la ciutat de Terrassa, fou vicepresident segon de la Banca de Terrassa el 1931 i un dels directius de la companyia Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana Saphil, l’empresa que promogué la construcció del cinema La Rambla el 1935 Fou el capdavanter d’un grup de cineastes amateurs terrassencs, entre els quals figurava també el seu germà Ignasi, però la seva carrera es veié tràgicament interrompuda en ésser assassinat el 1936, juntament amb el seu pare, al moment d’esclatar la guerra civil Del seu cinema, els…

Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y Donoso, S en C…

Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del procurador…

Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el vestuari A la…

Estudià cinema i teatre a Buenos Aires i l’any 1980 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en la docència cinematogràfica, creà el Grup Productor-Escola i dirigí el Departament de Cinematografia del Centre d’Estudis Prat El 1985 fundà, amb Eugenia Kléber, l’escola de formació CECC Amb la seva productora Llenguatge Films dirigí el seu primer llarg, L’acte 1986-87, premi especial del jurat a la millor realització al Festival de Niça El 1990 creà dins el CECC la productora Grup Cinema-Art, SL, amb la qual dirigí La memòria de l’aigua 1991, que participà al Festival de Canes 1992, i…

Vida Topògraf de professió, el 1968 entrà al món amateur del CEC sota el guiatge del seu germà Carles, i se’n feu soci el 1972 També fou membre de la junta directiva com a vocal de programació de la seva Secció de Cinema Amateur, més tard de Cinema i Vídeo D’altra banda, el 1972, amb el seu germà Carles i el seu fill Xavier Peix i Orobitg, constituïren el Grup 3P, que rodà un seguit de curts argumentals, a més de filmacions familiars o de viatges Les cintes Vòrtex 1973, La pau de Sara Sterling 1974 i Variaciones sobre un tema de Paganini 1974 representaren Espanya en concursos de la UNICA, i…

Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda Las melancólicas 1971-72, Rafael Moreno…

Vida Estudià peritatge mercantil a Girona i a principi de la dècada del 1940 s’interessà per la fotografia fixa i muntà Foto-Cine Sans, una botiga i laboratori fotogràfic A partir de la dècada següent, també es decantà pel cinema Els seus primers treballs foren com a amateur i després com a professional al diari Los Sitios   Diari de Girona , i des del 1965 com a corresponsal de TVE a Catalunya província de Girona i el sud de França Guanyà un bon nombre de premis fotogràfics amb la seva Leica i cinematogràfics amb la seva Paillard Bolex de 16 mm També fou un pioner pel que fa al treball sota…

Vida S’inicià en el cinema amb el petit format, concretament amb la realització del curt El guarda 1978, amb el seu amic d’infantesa Carles Pérez Ferré, amb qui després collaborà com a productor associat i ajudant de direcció en el llarg Hèctor, l’estigma de la por 1982 Especialment atret pel maneig de la càmera i les qüestions d’índole fotogràfica, la lectura del llibre de Néstor Almendros, Días de una cámara , fou decisiva per a orientar la seva vocació professional Installat a Barcelona, feu amistat amb José Luis Guerín i signà la fotografia d’alguns dels seus curts i dels dos…

Vida A divuit anys entrà a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid i obtingué la titulació el 1966 Debutà com a segon operador en curts i en els llargs En Baldiri de la costa 1968, Josep Maria Font i Espina i De picos pardos a la ciudad 1968, Ignasi F Iquino Fou director de fotografia a TVE, on realitzà sèries com Tauromaquia 1969, Benito Alazraki El 1971 es traslladà al Canadà i feu la illuminació del film Peter and Laura 1971, Raphaël Lévy i la telesèrie La Feuille d’érable 1972, a banda de treballs publicitaris i collaboracions per a l’Oficina Nacional del Film Tornà el 1973 i…