Resultats de la cerca

Vida Cursà filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona 1927-30 i feu de professor a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’Institut de Cultura de la Dona que Treballa a Barcelona 1931, entre d’altres Collaborà com a redactor en el setmanari "Abril", d’ERC 1931-34, "La Veu d’Olot", l’avantguardista "Hèlix" 1929-30 i "Mirador" 1933 Publicà la novella La ben nascuda 1937, una rèplica de La ben plantada , d’Eugeni d’Ors Després d’un viatge a Rússia el 1934 i de fer-se militant del PSUC, ocupà els càrrecs de secretari de la Comissaria de Banca, Borsa i Estalvi i de la Unió de Rabassaires de…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes "Ínsula" i "Nuestro Cine" Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento 1953, de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno 1959 i finalista del premi Nadal amb la novella La coraza , inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes 1961 Centauros 1962 El toro Vida y muerte 1962 i Copa Davis 1965 1965 El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a més de…

Vida Fou un dels signants de l’avantguardista Manifesto del Ultra "Baleares", 1921, amb J L Borges, J Sureda, E Dethorey i J Alomar El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives El 1925 formà companyia pròpia amb Pilar Arcos, i debutà a Nova York 1926, on l’estrena del Don Juan Tenorio el 1927 li permeté interpretar el seu primer film nord-americà, L’amor de Sònia The Love of Sonya , 1927, Albert…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise…

Vida A causa de la seva participació en els Fets de Prats de Molló del 1926, s’hagué d’exiliar a París El 1929 acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre escrivia en "La Nova Revista" i "D’Ací i d’Allà" 1928-29 Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou 1929, i aparegué fugaçment en el llarg L’edat d’or 1930, ambdós de Luis Buñuel Retornà a Catalunya i amb l’adveniment de la República s’implicà en política milità en el Bloc Obrer i Camperol…