Vida
Cursà filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (1927-30) i feu de professor a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’Institut de Cultura de la Dona que Treballa a Barcelona (1931), entre d’altres. Col·laborà com a redactor en el setmanari "Abril", d’ERC (1931-34), "La Veu d’Olot", l’avantguardista "Hèlix" (1929-30) i "Mirador" (1933). Publicà la novel·la La ben nascuda (1937), una rèplica de La ben plantada, d’Eugeni d’Ors. Després d’un viatge a Rússia el 1934 i de fer-se militant del PSUC, ocupà els càrrecs de secretari de la Comissaria de Banca, Borsa i Estalvi i de la Unió de Rabassaires de Catalunya. Després de la guerra civil s’exilià a diversos països fins el 1941, any en què s’instal·là a Veneçuela. El 1944 fou contractat a Caracas per la companyia cinematogràfica Filmadora Independiente, on treballà fins a la seva mort. En 1957-63 anà a Mèxic en representació d’aquesta firma per a produir una vintena de pel·lícules i retornà a Caracas després d’haver nacionalitzat el cinema el govern mexicà. Impulsà la creació, el 1945, del Centre Català i fou president i secretari del Patronat de Cultura Terra Ferma (1965-72), dependent d’aquesta entitat. També publicà Com han estat i com som els catalans (1968), Catalunya, poble dissortat. Els catalans, gent sortosa (1974), Josep Robrenyo. El nou concepte de la Renaixença (1982) i la novel·la policíaca Josep Massa i Paria Poc. Detectius privats (1986).
Bibliografia
CUSCÓ, J.: Rodolf Llorens i Jordana. Més enllà del Noucentisme. PAM, Barcelona 2002.
MIQUEL, D.: L’exili de Rodolf Llorens encara dura, "Tria Cultura - El Triangle", núm. 4, 2004, p. 12-13.