Resultats de la cerca

Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i Señora…

Vida Deixà els estudis de dret i el bufet d’advocats en què treballava i el 1906 entrà, a instàncies del seu germà Ricard, a l’Hispano Films, primer com a aprenent i ajudant de laboratori i després com a ajudant de càmera i codirector en els reportatges que filmà Ricard Rodà en solitari Visita de Sus Majestades los Reyes a Zaragoza 1908 Homenaje a Guimerà en la plaza de Cataluña 1909 i Barcelona en tranvía 1909, entre d’altres Encarregat del laboratori en tota la producció de la Hispano, Don Juan de Serrallonga 1910, Ricard de Baños i Albert Marro fou el primer llarg argumental que fotografià…

Vida S’introduí en el camp de l’exhibició de la mà del seu futur sogre José María Martínez Escolar, i arribà a gestionar més de vint locals a Barcelona, com el Capitol, el Maryland, l’Spring, el Galvany o l’Iberia Després d’una estada a París durant la guerra civil, on el 1938 fou empresari del cinema Avron, tornà a Barcelona amb la seva família per reprendre l’activitat interrompuda durant la contesa Amb el nom de la seva dona, Herminia Martínez Manchón, de l’empresa Maryland, SL o amb el seu propi, dirigí l’Excelsior, del qual acabà essent propietari, i els Condal, Roxy, Iris, Rondas, Mahón…

Vida Inicià la seva activitat el 1923 a la Hispano American Films, fins que el 1930 ingressà a la Paramount Films en qualitat d’ajudant del cap de distribució, Salvador Vidal i Batet, i el 1935 es feu càrrec de la seva sucursal a Barcelona Fou un dels encarregats de tancar les portes de la casa a l’Estat espanyol, com a represàlia del Govern de Franco per l’actitud no belligerant mantinguda per la central nord-americana durant la guerra civil Desvinculat circumstancialment de la Paramount, passà a treballar com a gerent de la sucursal barcelonina dels estudis Chamartín de Madrid…

Vida Com a programista treballà a Exclusivas Floralva 1957-59, Procines 1959-60, Discentro 1960-62, Rey Soria Films 1962-64, Paramount 1964-66 i Toleratus 1966-68 El 1968 s’establí pel seu compte com a titular de la distribuïdora Catalònia Film que abastava Catalunya, Aragó i les Illes Balears Però el 1977, amb la collaboració de Santiago Alonso, obrí a Madrid AV Films, és a dir, Alonso y Vivó Films, distintiu adoptat en comprovar que el de Catalònia era acceptat amb una clara reticència més enllà del Principat Una fórmula semblant s’emprà en l’assentament d’una altra sucursal a València, JV…

Vida Després de lluitar a la guerra civil en el bàndol republicà, deixà els estudis d’enginyeria i es dedicà al teatre S’integrà a la companyia del Teatro Nacional María Guerrero i participà en obres com ara El jardín de los cerezos , Marat-Sade , La gaviota i Doña Rosita la Soltera Debutà al cinema en Costa brava 1946, Julio de Flechner i destacà a Tiempos felices 1950, Enrique Gómez i La trinca del aire 1951, Ramon Torrado Des de principi de la dècada del 1950 visqué a Madrid, alternà teatre i televisió, i participà en programes com ara "Estudio 1" i "Novela" A partir del 1970 treballà més…

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i s’inicià com a cantautor a catorze anys, però abandonà aquesta faceta de la seva carrera a favor de la composició Els seus inicis professionals foren en el teatre musical el 1976 feu la música incidental de la versió òpera rock de l’obra de George Orwell, La granja animal Músic d’ofici, treballà en el doblatge dirigí el d’ Annie , 1982, John Huston, en el teatre feu la partitura de l’espectacle de Dagoll Dagom, Glups , televisió, dansa, etc , i feu de compositor, arranjador i director d’orquestra S’inicià en la composició per al cinema amb la…

Vida Es diplomà en belles arts 1950 i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies Around the World in 80 Days , M Anderson El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero , seleccionada per diversos festivals internacionals Doble , un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de…

Vida Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i a continuació a l’EMAV 1972-75, on dirigí els curts documentals Quelcom més 1972 i Ceràmica catalana 1975, aquest amb Carles Rovira Membre del Collectiu SPA, juntament amb Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi, realitzà el curt documental de denúncia social sobre l’emigració, Viaje a la explotación 1974 Aquest grup de l’Hospitalet s’integrà a la Cooperativa de Cinema Alternatiu CCA, on rodaren el llarg documental Entre la esperanza y el fraude España 1931-1939 1976-77 Després, i amb la seva dona, la periodista M Conesa, realitzà…

Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio, mitjà en el…