Resultats de la cerca

La creà el 1977 el crític, guionista i director Carles Balagué per impulsar els seus projectes com a realitzador, i els d’altres directors Produí els seus llargs Adela 1986 L’amor és estrany 1988, Les aparences enganyen 1991 i el seu curt Una setmana a la vida de 1985 i els curts d’altres Tie Break 1983, Enric Alberich F comme François 1985, Pilar Arévalo Quizá no sea demasiado tarde 1988, Txerra Cirbián i Abran las puertas 1993, Enric Miró Convertida en societat limitada el 1995, amplià la seva activitat amb la distribució de títols clàssics en versió original, la majoria dels…

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…

Vida Cursà estudis de professorat mercantil i a partir del 1948 treballà com a meritori a la productora Emisora Films Anà ascendint a càrrecs de més responsabilitat fins que el 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Yo maté , al qual seguiren La rana verde 1957 i diversos guions rodats per altres realitzadors, com ara Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias,  Cara de goma 1957, José Buchs i Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Francesc Rovira i Beleta El 1958 adquirí la propietat de la productora Producciones Cinematográficas Teide PC Teide, fundada sis anys enrere per…

Vida Estudià a l’Escola Superior Municipal de Música de Barcelona i demostrà, des de ben petit, un talent extraordinari El 1927 debutà com a compositor al teatre Novetats amb l’obra A Barcelona , que el feu popular La seva fama augmentà amb cançons com Ball de rams i Tarde de fútbol La seva activitat cinematogràfica s’inicià com a pianista acompanyant les projeccions mudes de la sala Diorama de Barcelona Als anys quaranta fou un prolífic compositor de cançons i ballables, i formà una orquestra pròpia, la Plantación, amb la qual intervingué en alguns films, com ara Mosquita en…

Vida Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra Collaborà com a crític musical en "Fotogramas" i "La Vanguardia" i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell Centre Integral de So, dels quals en fou gerent i director tècnic Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat El seu prestigi en aquest terreny propicià que…

Vida Fill del productor Augusto Boué Alarcón Madrid 1896 - 1962, fundador dels estudis Augustus Films abans Iberia Films i després Cinearte, continuà conjuntament amb el seu germà Augusto 1915 - 1995 la tradició cinematogràfica familiar Autor de documentals turístics i de curts d’animació El lápiz que se volvió loco , 1948 produïts els anys quaranta, des del 1948 participà com a ajudant de direcció en diversos llargs, molts dels quals foren rodats en els estudis paterns A partir del 1957 exercí com a cap de producció, activitat que el dugué a traslladar-se a Barcelona, on…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona, Unitelefilm Itàlia GUIÓ PPortabella, Carles Santos, Octavi Pellissa FOTOGRAFIA Manuel Esteban color, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès MÚSICA CSantos SO Sonigraf Sinopsi Obra que abasta el període comprès entre la mort de Franco i les primeres eleccions democràtiques del 1977 Inclou llargues entrevistes o converses amb polítics de diversos partits, entre els quals hi ha Felipe González, Joaquín Ruiz-Jiménez, Santiago Carrillo, Jordi Pujol, Joan Raventós, Ramón Tamames, Enrique Tierno Galván i Antoni de Senillosa Producció…

Vida A set anys començà a treballar en La Passió del seu poble A Barcelona estudià teatre al Centre d’Estudis Nous, i a París es formà a l’escola d’interpretació de Jacques Lecoq El 1971 cofundà el grup Comediants i també forma part del nucli que creà el Teatre Lliure de Barcelona 1976 És una de les actrius més representatives del teatre català modern Ocasionalment també ha fet de directora i ha rebut els premis Memorial Margarida Xirgu 1981-82 per La nit de les tríbades , el Nacional de Teatre 1984 de la Generalitat per Al vostre gust , el Max de les arts escèniques 2001 per…

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…

Vida Fill del poeta  Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge  Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La Gente Joven del…