Resultats de la cerca

Vida Es diplomà en belles arts 1950 i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies Around the World in 80 Days , M Anderson El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero , seleccionada per diversos festivals internacionals Doble , un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Internacionales Vértice Barcelona, International Film Service Roma, SRL Roma, Euram Films Roma, Dicifrance París ARGUMENT GLorente GUIÓ Enric Josa, Juan García Hortelano, GLorente, Ángel GGauna, Juan Marsé, José María Nunes FOTOGRAFIA Massimo Dallamano Technicolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Benet MUNTATGE Giancarlo Cappelli MÚSICA Luis Enríquez Bacalov SO Vittorio De Sisti, Venancio Biraschi INTERPRETACIÓ Maurice Ronet Paul Vallier, Claudia Mori Lisa Oldstein, Ángel Aranda Gunther, María Asquerino Colette, Amedeo Nazzari Max…

El més gran dels germans, Albert Barcelona, 1915 - 3 de setembre de 1993, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució Fou president de la Germandat del Cinema durant molts anys Per la seva part, Joan  Barcelona, 26 de gener de 1920 - 5 de juliol de 2007 s’inicià en la importació i el lloguer de films a Cire Els germans crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la distribuïdora Cire Films…

Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…

En sortiren 704 números Es presentava inicialment com a l’òrgan oficial de l’Associació Nacional de Radiotelefonia, a partir de l’any 1929 com a òrgan oficial d’Unión Radio, l’Emisora Ràdio Barcelona i l’Associació Nacional de Radiodifusió i, a partir del 1930, només de Ràdio Barcelona Hi collaboraren, entre d’altres, E Ferrer, J Arraràs, E Rifà, J M de Guillén, A Robert, E Graells, A Gual, J Montero, J López Fando, S Raurich, J Sánchez-Cordovès, J Torrents, J Navarro, J Udina i J Cuesta Ridaura Es feu ressó d’un bon nombre de novetats tècniques del món cinematogràfic i relacionà…

Vida Pintor de formació, treballà primer com a actor 1905 i després com a director 1907, durant l’època daurada del cinema italià Cultivà el gènere històric i literari adaptant obres teatrals i òperes com ara Otello 1907 Il Cid 1910 i Parsifal 1912 Feu debutar Lyda Borelli, cosa que contribuí al naixement del mite de les dives Començà a treballar per a l’Ambrosio Films de Milà, collaborà ocasionalment en la FAI filial italiana de la Pathé, i fou el primer director de la Cines de Roma El 1913 fundà la Gloria Films a Torí Al novembre del 1915 arribà a Barcelona contractat per l’Excelsa Films,…

Riera i J Sagré En certa manera fou la continuadora de "Summa España Films Divulgación" 1951 trimestral quatre quaderns dirigida pels mateixos Riera i Sagré Hi collaboraren, entre altres, J Palau, M Pérez de Somacarrera, L Cot i M Abizanda Ben documentada, informà sobre el cinema d’arreu, però prestà força atenció al cinema de l’Estat espanyol En sortiren 502 números

Vida Estudià a l’Escola Pia de Barcelona i visqué a Marsella, Boston, Cuba i Nova York Tornà a Barcelona i el 1926 guanyà el concurs de fotogènia Concurso Fox de Bellezas Españolas , muntat per la Fox Film Corporation, "El Día Gráfico" i "Arte y Cinematografía", pensat per descobrir nous talents, i que també guanyà María Alba Ambdós viatjaren a Hollywood el 1927, però no tinguè l’èxit de l’actriu, perquè la seva activitat quedà reduïda a quatre films que eren les versions interpretades per espanyols i en castellà, de films nord-americans el drama En nombre de la amistad 1930, Richard Harlan…

Estudià a l’Institut del Teatre A la fi de la dècada de 1940 inicià la carrera teatral amb obres com L’alcova vermella , de Josep Maria de Sagarra, i el 1948 passà a formar part de la companyia Lope de Vega de Manuel Tamayo, a Madrid Actuà per primer cop en el cinema el 1952 en Perseguidos , de José Luis Gamboa Casada amb Francisco Rabal Valera 1951, posteriorment actuà en una quarantena de pellícules interpretant papers ben diversos, entre les quals hom pot esmentar El canto del gallo 1955, R Gil, María Rosa 1964, A Moreno, El hermano bastardo de Dios 1986, dirigida pel seu fill Benito Rabal…

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House…