Resultats de la cerca

Vida A Barcelona estudià arts gràfiques i pintura a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts, i cinema a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’EMAV Collaborà amb els grups de teatre independent Cátaros i Go-Go, i des del 1967 dirigí força curts en tota mena de formats, entre els quals cal esmentar La reinstauració de la Generalitat i la tornada del president Tarradellas 1977 i Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure 1981, premi de Cinematografia de la Generalitat 1982 al millor curt A partir del 1975 també realitzà films i vídeos industrials i institucionals, i feu d’ajudant de…

Vida Cursà estudis a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona i el 1927 es traslladà a París per perfeccionar-se en arts gràfiques A principi de la dècada del 1930 s’inicià en el cinema El rapte de Maria Rosa , 1930-31, curtmetratge argumental, i intervingué d’extra en films de René Clair també debutà en el teatre Com a publicista realitzà cartells i retrats d’artistes per a l’Òpera Còmica, el Moulin Rouge i el Théâtre de la Gaîté a Montparnasse Mort el seu pare, tornà a Girona, treballà de publicista, dissenyador gràfic, pintor i també en el món del cartellisme cinematogràfic A partir…

El grup volia fer treballs d’alta qualitat i professionalització, projectar la cinematografia catalana a l’exterior i implicar el cinema català amb la resta de la cultura de Catalunya Formaven el collectiu Joan Albert Abril i Pons El viatge a l’última estació , 1981-82 Pep Callís i Figueras Naftalina , 1981 Raül Contel i Ferreres L’home ronyó , 1982-83 Crits sords , 1983-84 Manuel Cussó i Ferrer Simó Fàbregas i Terés Entre parèntesis , 1982 Ignasi Pere Ferré i Serra La Caña en , 1980, amb Josep Maria Bruno Morbus, o bon profit , 1981-82 Xavier Juncosa i Gurguí Ferran Llagostera…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cóndor Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1896 d’Àngel Guimerà GUIÓ Jde Togores FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mercedes Ramos, Lola Arquimbau, Emili Armengol i la intervenció d’una comparseria de dues mil persones ESTRENA Barcelona, 02071914 Sinopsi Jaume, un jove operari, fuig a la muntanya per no ésser detingut El dia de la celebració de la Festa del Blat, els promesos Oriola, una rica hereva, i Vicentó recullen Jaume extenuat al mig del camí Aquest entra a treballar a la masia de l’oncle de la noia Vicentó,…

Vida S’ha dedicat tant a la programació en pobles gironins com a la construcció de projectors i al seu manteniment Com a exhibidor cinematogràfic començà la seva activitat al Casal Familiar de Cassà de la Selva el 1952, i fou un dels pioners de les projeccions en relleu a les comarques gironines A partir del 1959 creà la seva pròpia empresa, que posteriorment s’anomenà Circuits de Cinemes Quimeta Castañé, i des del 1996 Mestras J Videocinema El 1987 arribà a gestionar més de 13 cines en poblacions com ara Llagostera, Sils, Montagut i la Bisbal d’Empordà, que tancaren les portes…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films José Antonio Romero, Logroño ARGUMENT I GUIÓ Pep Albanell, LSoler FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide SO Albert Royo INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Lola, Miguel El Toleo Juan, Carmen Muñoz Carmen, Francisca Perona Paqui, Antonio Reyes José, Mercedes Porras Manuela, Antonio Vargas Roque, Carles Flavià Sr Colom, Tortell Poltrona Francesc, Bea Segura Cristina ESTRENA Barcelona i Madrid, 26042002 PREMIS Alcalá de…

A l’acte fundacional, presidit per Julio Fernández Rodríguez, amb Maria Teresa Fontanet i Núñez en funcions de secretària, hi assistiren Ricard Figueras i Marco, Artur Mínguez i Ricart, Josep Oriol Ivern i Ibáñez i Fèlix Riera i Prado Les sis primeres societats anònimes que integraren l’entitat foren Sogedasa Sociedad General de Derechos Audiovisuales J Fernández, Fair Play Productions Ramón Tello, In Vitro Films R Figueras, Manga Films Lluís de Val, Cromosoma J O Ivern, i Octubre Producciones Anna Costa El 2002 l’associació en modificà els estatuts i s’inscriví en el registre corresponent de…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la imatge Jordi Tusell, Barcelona, Irati Filmak, Laurenfilm Antoni Llorens, Barcelona, Mare Nostrum, Productora Catalana de Tele-Vídeo Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1957 d’Ignacio Aldecoa GUIÓ FLlagostera FOTOGRAFIA Xavier Camí Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Pou MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Luis Iriondo SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Lucena Macario Martín, Luis Iriondo Simón Orozco, Paco Sagarzazu Paulino Castro, Patxi Bisquert Venancio Artola, Antonio Rupérez Domingo Ventura, Ovidi Montllor Celso…